30 anys dels Pastorets de Girona

“Una vegada em van faltar al respecte i em van dir: «Vostè dediqui's a fer Pastorets»”. Així reivindicava el director dels Pastorets de Girona, Joan Ribas, que aquesta obra ha estat menystinguda sovint en comentaris de la gent. Però els 30 anys de Pastorets ininterromputs a Girona els avalen com un divertiment nadalenc molt estimat entre els gironins. Joan Ribas ho explicava en un audiovisual que es va projectar ahir en la celebració del trentè aniversari de la representació dels Pastorets, que va tenir lloc ahir al Teatre Municipal i en què van participar figurants dels Pastorets de les Preses i de Mataró –els més antics de Catalunya–, que van representar alguns fragments.

L'audiovisual rememorava moments de tots aquells que hi van participar des dels inicis i molts dels assistents ahir s'hi van reconèixer. La festa va aconseguir reagrupar, després de molt temps, alguns antics figurants com ara Jaume Teixidó, mític dimoni gros, o Joan Cervià, que feia de Jonatàs des que els Pastorets es feien al teatre de la Salle i fins que es va suprimir aquest paper. Un teatre, el de la Salle, que es va deixar d'utilitzar pel problema que suposava per als germans que s'incorporessin les dones a la representació. I això quan ja feia anys que s'interpretava el text de L'estel de Natzaret, en altres localitats en què hi havia homes i dones. A Girona trobaven essencial que a El misteri de Nadal –el text de Mossèn Francesc Gay que sempre s'ha fet aquí– hi entressin les dones.

Van ser dolents els cinc anys d'exili que van haver de viure els Pastorets durant les obres del Teatre Municipal. “Va ser una agonia i hauríem d'haver-los deixat de fer”, explicava Joan Ribas. I és que al costat del teatre s'hi havien instal·lat unes tendes calefactades per als actors, però quan hi va haver neu s'hi escolava per tot arreu. Per a l'espectador, la mala sonoritat tampoc no hi ajudava. A Ribas li han preguntat algun cop: “Encara fas Pastorets?”, i riuen. Això el fa enfadar però implica una altra cosa, i és que dels 1.000 figurants que hi han passat, encara ningú li ha dit que se'n cuidaria. Si fos així, li hauria encomanat la tasca de fer-los. I és que l'altruisme es va constatar en un estudi antropològic dels Pastorets, la conclusió del qual era que això és feina d'oficinistes, ja que hi ha operaris que prou feina tenen i els rics ja tenen les seves diversions. I així ho va reconèixer Joan Ribas; la majoria en són, d'oficinistes.