Hitler, el tirà de Therezin

Brundibar parla d'un tirà que impedeix que dos nens puguin guanyar diners per comprar llet per curar la mare. Aquesta òpera infantil, amb llibret d'Adolf Hoffmeister i música de Hans Krása va guanyar un concurs convocat pel ministeri txecoslovac el 1938. Encara no havia començat la invasió nazi però l'obra ja s'escriu pensant que Hitler és Brundibar, el monstruós protagonista. Krása, quan va ser al camp de Therezin la va tornar a compondre (s'havia perdut la partitura) i entre els anys 1942 i 1944 es va representar fins a 55 cops en txec. Els nazis ignoraven que es pogués identificar el malvat del conte com al seu führer.

El director Quim Lecina prepara una versió de l'òpera en què incorpora una dramatúrgia que integra el context i també recull el testimoni dels germans Ginz (Petr, al mateix camp, fent revistes culturals clandestines; i la seva germana Eva, una de les poques supervivents que dedicaria tota la seva vida a explicar la tragèdia als camps). Brundibar a Therezin s'estrena aquest diumenge a l'Auditori de Granollers, sota la direcció artística de Joan Carles Martínez, i compta amb els 13 músics de la formació de música contemporània Girona XXI i 60 cantaires del cor Amics de la Unió, dirigit per Josep Vila, a més del baríton Germán de la Riba (en el paper de Brundibar) i l'actriu Berta Cabré interpretant l'Eva adulta. La producció també es representarà a Girona (23 de gener), Figueres (5 de febrer) i Mataró (6 de febrer). Lecina aclareix que hi ha possibilitat d'arribar a Barcelona i confia trobar l'ocasió de presentar-hi l'obra. A Girona, també hi intervindran el Cor de l'Associació Gironina d'Escoles de Música, sota la direcció de Pili Sanz, i la coral Rodamón del Foment Mataroní, dirigida per Glòria Prats.

En la dramatúrgia de Lecina el director d'orquestra Manuel Valdivieso també representa el compositor Hans Krása, que és entrevistat per l'intrèpid Petr. El director admet que els dos personatges no van coincidir a Therezin, tot i que tots dos van treballar per mantenir alta la moral dels seus companys de camp. Ginz ha transcendit al camp (va morir per l'agressió dels nazis) gràcies a una mena de diari personal d'un noi de 14 anys en què narra les peripècies d'un jove a Therezin.

La peripècia d'aquesta òpera es reprèn quan una monja benedictina el descobreix casualment als anys setanta. Es torna a fer una nova partitura musical (a partir d'una versió reduïda per a piano) i s'estrena el 1985. A Catalunya, Joventuts Musicals la va impulsar i s'ha representat en formats diferents a Badalona o Sabadell, entre altres places.

Per Lecina és encoratjador veure la valentia de Krása i també de Pter Ginz (l'obra permet que el noi entrevisti el músic per a la seva revista clandestina del camp) amb unes accions “per mantenir alta la moral” de les víctimes del camp. Lecina estima que devien ser moltes les persones que van representar aquest muntatge, pensat per a cor, durant les 55 representacions que se'n van fer, ja que al camp van viure-hi milers de persones i només hi va haver un centenar de supervivents. El director reconeix que l'òpera Brundibar avui no té gaire interès però guanya tota la força quan se situa aquest mateix llibret enmig de la tragèdia de Therezin. Krása va morir l'any 1944 al camp de concentració d'Auschwitz.