Els Reis del ‘swing'

Els Reis vénen. I vénen amb aquella gran màxima de Duke Ellington ben present: It don't mean a thing if it ain't got swing, que ens podríem aventurar a traduir com a: ‘No ens importa ni un rave si no està fet amb swing'. Ahir, a la Sala Apolo del carrer Nou de la Rambla, semblava que fins i tot els frankfurts celebèrrims del bar del costat s'havien fregit amb swing. El Minimúsica (un col·lectiu que s'esforça de valent perquè els infants d'avui siguin els melòmans de demà) va organitzar amb la complicitat de l'Apolo (que inaugurava, amb aquest acte, el cicle Caprichos) un concert de jazz solidari amb la Sant Andreu Jazz Band i la Barcelona Jazz Orquestra. El preu de l'entrada: una joguina, com s'ha fet durant anys al centre cívic Les Basses en el cicle Els Reis són rockers i es va fer, ara fa un any, també a l'Apolo, amb Juguetes por bulerías, una iniciativa similar en clau de flamenc que va inspirar la jornada d'ahir, anomenada Mou-te pels quiets amb el jazz. La muntanya de joguines que es va acumular, ahir, a l'entrada de l'Apolo servirà per ampliar la ludoteca dels nens discapacitats de la Fundació Alex.

A les sis de la tarda, amb els cambrers servint sucs de pinya en comptes de cervesa, la Sant Andreu Jazz Band va engegar la festa. Joan Chamorro, el seu director, ha fet d'aquesta orquestra –integrada per jazzmen d'entre vuit i quinze anys– tota una sensació del jazz a Catalunya. Es va formar l'any 2006 a l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu; és de les big bands més joves que circulen per Europa i, entre els seus músics, hi ha la vocalista i trompetista Andrea Motis, que només té quinze anys i molts, no és conya, asseguren veure-hi una nova Norah Jones. El pianista Ignasi Terraza, el trompetista Matthew Simon i el bufador de tota mena d'objectes Pep Pasqual (que va fer sonar una tetera davant l'atenta mirada d'uns marrecs que ja tenen què fer avui per esmorzar) es van sumar a una gresca en la qual tampoc van faltar lliçons de lindy hop i jazz parades per tota la sala.

Tant de bo arribi el dia en què no calgui tenir divuit anys per disfrutar del jazz –i del rock, i del blues, i del pop– a les sales de Barcelona. Festasses com la d'ahir no poden ser només una excepció.