¿Alacantí?

El 28 de gener d'enguany em va telefonar un amic. Estava molt indignat perquè havia sentit que en Catalunya Ràdio havien dit que el jugador de tennis David Ferrer és alacantí. El meu amic tenia motius per a indignar-se, perquè el tennista David Ferrer no ha nascut a Alacant sinó a Xàbia i, per tant, no es pot dir que és alacantí —perquè no és veritat— sinó que és xabienc o, simplement, de Xàbia. O, si ens agrada més, podem dir que és de la Marina. I sempre, evidentment, podem dir que és valencià. Però no alacantí, perquè no ho és pas. La confusió és greu pel rerefons que oculta. Si cerquem la paraula alacantí en qualsevol dels diccionaris de la nostra llengua trobarem que significa «natural de la ciutat d'Alacant o de la comarca de l'Alacantí». Ara bé, si busquem alicantino en el DRAE (el diccionari de la Real Academia de la Lengua Española) trobarem que significa «natural de Alicante» i també «perteneciente o relativo a esta ciudad de España o a su provincia».

La divisió territorial d'Espanya en 49 províncies es va fer l'any 1833, després de la mort del rei Ferran VII. Eixa divisió, encara vigent a hores d'ara, la va fer des de Madrid qui aleshores era secretari d'estat de Fomento, Javier de Burgos. L'antic Regne de València el va dividir en tres províncies: Castelló, València i Alacant. És evident que la divisió del nostre territori històric en tres províncies no la vàrem fer els valencians. Ni tan sols ens consultaren si la volíem. Això sí, d'aleshores ençà l'hem patida i continuem patint-ne les conseqüències.

Per tant, dir que un xabienc —o un elxà o un denier o un alcoià o un benidormer— és alacantí implica tindre una mentalitat centralista semblant a la dels que varen decidir fer els nostres territoris històrics a trossets. I açò és especialment greu quan es diu des d'una cadena de televisió en la nostra llengua. Caldria anar més amb compte amb aquestes coses i procurar no ferir sensibilitats. És una qüestió de respecte, però també de cultura.