Açò, això i allò
CLAR I EN VALENCIÀ
La nostra llengua disposa dels pronoms demostratius neutres açò, això i allò. Amb el primer indiquem la proximitat immediata, amb el segon la proximitat mediata i amb el tercer la llunyania. Açò equival a aquesta cosa, això a eixa cosa i allò a aquella cosa.
Els pronoms això i allò no tenen cap problema. Tothom els usa de manera idònia i els pronuncia correctament. Però al pronom açò l'amenacen tres perills que, si no ens ho prenen molt seriosament, acabaran amb ell. Són els següents:
1er perill
El valencià té tres graus de proximitat o llunyania: 1) proximitat immediata, que s'aplica a coses que estan molt pròximes a qui parla, 2) proximitat mediata, que s'aplica a coses que estan relativament pròximes a qui parla, però no tan com en el cas anterior i 3) referència llunyana, que s'aplica a coses que estan molt o bastant separades de qui parla, a una distància considerable.
El català oriental té només dos graus de proximitat o llunyania: 1) proximitat (immediata o mediata) i 2) referència llunyana, i, en conseqüència, usa únicament els demostratius neutres això i allò. El fet que el català oriental empre només això a on els valencians usem açò i això crea interferències en el nostre sistema de tres graus de proximitat i pot donar lloc a malentesos. Recorde l'anècdota d'un amic valencià que m'explicava que, quan va arribar a Andorra, va veure a l'entrada un rètol molt gran que deia «Això és Andorra» i ell es va girar cap arrere a veure què era Andorra.
2on perill
En les comarques valencianoparlants de l'extrem sud valencià, com ara el Baix Vinalopó, en lloc de la forma açò s'usa des d'antic la variant astò. Que aquesta forma s'use a on s'ha usat sempre no és cap problema, el problema rau en el fet que aquesta solució està expandint-se cap al nord i ja arriba a algunes poblacions de la Marina.
3er perill
En alguns llocs, els jóvens, en lloc d'usar el pronom valencià açò, usen el seu equivalent castellà esto. Tinc notícies fidedignes que això passa, per exemple, a l'Olleria (la Vall d'Albaida).
Fóra un autèntic crim que, després de tants segles d'usar quotidianament de manera adequada el pronom açò, acabàrem perdent-lo.