Un ascensor al castell
La comissió de Patrimoni aposta per instal·lar un ascensor a Benedormiens, en comptes de la plataforma elèctrica fixada a la barana que volia l'Ajuntament
Com a seu habitual d'exposicions i d'altres activitats, el castell de Benedormiens de Castell d'Aro és un equipament molt actiu per on passen cada any centenars de persones, no sempre en condicions de pujar escales. Per eliminar barreres arquitectòniques, l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro i s'Agaró havia presentat un projecte de reforma del castell a la comissió de Patrimoni de Girona que, a més d'incloure algunes actuacions en la pavimentació, la instal·lació elèctrica i la rampa d'accés a aquest bé cultural d'interès nacional (BCIN) –actuacions que sí ha aprovat la comissió–, també incloïa la instal·lació d'una plataforma elèctrica fixada a la barana de forja perquè les persones amb dificultats motrius puguessin accedir al primer pis. Aquesta part del projecte ha quedat en suspens fins que els serveis tècnics municipals no presentin un estudi per encabir un ascensor en aquest castell amb més de mil anys d'història.
Aquest va ser un dels punts tractats divendres en la primera reunió de la comissió de Patrimoni de Girona, la primera presidida per Joan Pluma com a director general del Patrimoni Cultural i Antoni Baulida com a director dels serveis territorials de Cultura a Girona. En aquesta nova etapa, la comissió es dotarà d'una assessoria jurídica pròpia i unificarà els criteris de arquitectura i arqueologia en un sol informe. També queda per veure si Pluma farà canvis en la comissió que nomena el director general. Actualment té tres membres: l'arquitecta municipal Rosa Maria Cànovas, i Josep Maria Nolla i Joan Bosch, de la UdG.
La comissió també va aprovar divendres la tercera fase del projecte d'enllumenat públic d'Espolla, recomanant, però, uns llums més petits i no tan arrambats a les parets.
Reforma aturada
Respecte al projecte de rehabilitació del monestir de Sant Joan les Fonts, presentat pel Bisbat de Girona, la comissió va emetre un informe desfavorable, perquè en el projecte es preveia repicar la nau central per deixar la pedra vista –“no es veu la necessitat de fer-ho”, diu Baulida– i l'extracció d'unes pintures en mal estat de final del segle XVIII situades a l'absis, sobre les quals la comissió demana que es faci un estudi més profund. La comissió sí que accepta la recuperació d'una antiga obertura del monestir actualment tapiada.
L'apartat dels BCIN es va completar amb el projecte de rehabilitació de Cal Ferrer presentat per l'Ajuntament de Caldes de Malavella. La comissió va informar desfavorablement sobre la proposta d'eliminar part de la muralla més recent (segles XVII i XVIII) afegida a l'antiga muralla dels segles XI-XIV, que es troba enganxada a Cal Ferrer, un edifici de la mateixa època que el tros de muralla que es volia eliminar. La comissió també recomana que s'intenti descalçar un pam més la muralla i que s'hi millorin els accessos per donar-li més rellevància.
D'altra banda, la comissió de Patrimoni va aprovar el projecte de substitució de l'actual escala d'obra a l'església de Sant Martí d'Empúries per una escala metàl·lica de cargol. Per contra, no ha permès que es faci un forat de tres metres d'amplada a la muralla carlina que hi ha entre la residència de Santa Maria del Tura –que tenen les religioses de Sant Josep a Olot– i la zona d'aparcament del costat.
Respecte als plans d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Palau-saverdera, Capmany, Argelaguer i Sant Aniol de Finestres, Patrimoni recomana “en general” que completin els seus catàlegs arquitectònics i, si tenen BCIN al municipi, que respectin els seus entorns de protecció.