Manel fan el gran salt a Reus
El grup inicia l'esperada gira, amb totes les entrades venudes, al teatre Bartrina de la capital del Baix Camp
‘Aniversari' va crear un clímax especial que, de segur, marcarà
els concerts d'aquesta gira
Ahir el teatre Bartrina de Reus va ser el punt de sortida de la gira de presentació del segon disc de Manel, 10 milles per veure una bona armadura, que es preveu memorable. El grup ja havia foguejat el seu repertori nou en una curta actuació de set cançons a l'FNAC de plaça Catalunya, per a només 100 espectadors el dia que va sortir a la venda el disc i, dijous passat, en un assaig amb públic a la Sala Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat.
Amb els motors ja en marxa, el grup va començar a Reus una gira que està penjant el cartell de “tot venut” a cadascun dels concerts previstos –entre els més destacats, cinc vetllades al Teatre Romea de Barcelona i dues més al Teatro Lara de Madrid–. També han previst actuar en alguns dels principals festivals d'estiu com ara el Pop Arb d'Arbúcies, el South Pop de Sevilla i el SOS 4.8 de Múrcia.
Van encetar el primer concert oficial d'aquesta gira amb petits moments de dubtes i afinacions. “Gràcies; aquests trenta segons incòmodes formen part de l'espectacle”, va reconèixer Guillem Gisbert, abans de començar el concert amb El Miquel i l'Olga tornen. “Aquest és el primer concert de la gira; esperem que la part positiva superi els problemes de rodatge”, va confessar, abans de tocar El gran salt i Boomerang, dos temes del nou disc que van enllaçar amb el ja clàssic Pla quinquennal del seu treball de debut.
Ja des de la primera cançó, el públic els va acompanyar picant de mans i seguint les lletres de les cançons amb un somriure de complicitat. Amb La bola de cristall es van posar més transcendents amb aquell vers que acaba amb “la vida que ens hem perdut, simplement no existeix.” La cançó del soldadet va servir per destapar els característics monòlegs de Gisbert. En aquest cas va situar el seu company Roger Padilla al vaixell Nautilus de l'Estartit, seduït per la vista del fons marí. Conscients de la màgia que hi ha amagada a Aniversari, van saber crear una atmosfera especial al principi de la cançó, sens dubte un esperat instant (“Que demani un desig!”) que marcarà els concerts d'aquesta gira. Tota la exuberància musical de l'original queda suplerta amb cors i guitarres intenses. Sense cap més element escenogràfic que els quatre músics a l'escenari, Captatio venevolentiae va continuar amb la mateixa intensitat emocional marcant el clímax del concert.
Benach, a la platea
Al Mar, dedicada al músic tarragoní Espaldamaceta, va mostrar els músics més distesos, i va ser rebuda amb forts aplaudiments mentre l'expresident del Parlament Ernest Benach penjava fotos i comentaris al Twitter des d'una butaca de platea: “Impressionant, la gent ja se sap les cançons!”. Ai, Dolors transformada en una cançó més meditada va donar pas a Benvingut que va ser rebuda amb un “guapos i collonuts”, floretes llançades per les primeres fileres i que va servir per tancar el gros del concert una hora després d'haver-lo començat. L'èpica casolana de Criticarem les noves modes de pentinats va obrir la tanda de bisos. Tot i que la gent demanava El bròquil (la versió de La tortura de Shakira), el grup es va decantar per la versió del Common people (Gent normal) de Pulp, precedida per un altre monòleg a propòsit d'una cervesa presa al bar El Carrilet de Reus. Amb En la que el Bernat se't troba el públic va intentar fer el joc de veus que la va popularitzar en la gira de l'any passat, però els Manel han buscat no caure en els vells costums i vicis de la mateixa manera que també han eliminat del repertori les cèlebres Corrandes de la parella estable. En canvi, sí que van demanar la col·laboració del públic per acomiadar el concert amb Deixa-la, Toni, deixa-la, accentuant més la melodia d'havanera amb els cors del públic.
Manel és un grup que està arrelant en l'imaginari popular del país i que, amb concerts senzills, sense pirotècnia ni més efectes especials que la il·luminació, aconseguiran fer una de les gires més comentades i amb més èxit de la temporada. El directe sona molt més compacte. Són conscients de les seves limitacions, i d'això en fan virtut. Aconsegueixen un públic fidel i expectant. Això no ha fet més que començar.