Una ficció molt creïble

Dos bisbalencs de costat, un escriptor que escriu sovint en diaris –Antoni Puigverd, el presentador– i un periodista d'El Punt que debuta en la novel·la, Xevi Sala. Era gairebé inevitable que es parlés de les fronteres i els vasos comunicants entre la ficció narrativa i el periodisme. I així va ser a la presentació de Les causes perdudes, de Xevi Sala, que ahir al vespre va omplir la sala d'actes de la Farinera, seu central d'El Punt. A l'acte també hi va assistir l'editor de Columna, Alexandre Porcel, que va mostrar el seu convenciment que aquesta novel·la que va quedar finalista d'un premi que no en té habitualment, el Prudenci Bertrana, té un gran potencial i pot arribar a públics molt diversos, transcendint la dimensió local d'una història, entre sòrdida i heroica, ambientada al barri gitano de la Font de la Pólvora –el Promontori, a la ficció– i el Salt de la immigració i els xocs interculturals, tan d'actualitat.

Segons Antoni Puigverd, Xevi Sala ha aconseguit “convertir aquesta Girona oculta i poc coneguda en un mite literari, un món pràcticament mai narrat fins ara que passa a ser un altre capítol de la història literària de Girona”. Puigverd va recordar que Xevi Sala va publicar el 2003 el seu primer llibre, A l'altre barri. Vint-i-cinc anys de la Font de la Pólvora, suburbi de Girona, que va definir com “un llibre d'assaig periodístic modèlic”. Puigverd va afegir que el treball de camp que Sala va fer per elaborar aquell llibre l'ha permès ara construir “una novel·la molt versemblant i creïble, en què tots els elements estan inspirats per la realitat, però no són reals”. Tots menys un: el personatge de l'advocat Sebastià Salellas (1949-2008), que reforça la versemblança del relat, construït amb les eines i la visió d'un novel·lista, no d'un periodista, com va emfatitzar Puigverd: “Xevi Sala és una persona molt aplicada i rigorosa que ha fet un llarg aprenentatge per convertir-se en novel·lista”. Antoni Puigverd també va destacar que Les causes perdudes és una novel·la negra en termes de suspens –“no en el sentit canònic”– protagonitzada per un investigador tan poc convencional com un mestre d'escola barceloní desterrat professionalment, per les seves aparents inclinacions pedòfiles, a la Font de la Pólvora, “un món d'expulsats i marginats on ell acaba trobant la puresa que no ha sabut trobar a la seva societat d'origen”. En aquest nou món, torna a ser sospitós, en aquest cas de la desaparició d'una alumna, però decideix anar a la recerca de la veritat, menyspreant advertències i riscos, en una espècie de sacrifici expiatori.