Incendi en una alqueria abandonada

Aquestos dies coincidien dos noticies d'incendis edificis històrics. Una d'elles era el cas d'un moli en desús a Silla, mentre que l'altra feia referència a una alqueria abandonada a la ciutat de València, l'alqueria de Falcó, situada al barri de Torrefiel. Vaig reconèixer de seguida l'alqueria, puix es tractava d'un immoble important i, que ja havia estat objecte d' un informe nostre fa ja uns anys —en concret en gener de 2007— fet a resultes d'una petició —més que justificada— de l'Associació de Veïns del barri, davant el perill que existia pel seu abandonament.

Que una alqueria abandonada, amb valor arquitectònic i etnològic, puga sofrir un incendi, sembla que ja és noticia entre nosaltres. En altres latituds, que un edifici com aquest desaparega, com a conseqüència de la inacció de conservació dels seus titulars, o per activitats incontrolades, provocaria protestes i l'aldarull públic. Ací, però, sembla que les coses no son així, puix, dissortadament, anem habituant-nos a la desaparició del nostre patrimoni.

Dons bé, a l'informe al que he fet esmen del CVC, es constatava al valor de l'alqueria de Falcó, recomanant-ne la seua declaració com a Bé d'Interès Cultural (BIC), ja que s' observava com es trobava en un espai de gran agressivitat urbanística, existint-ne el perill de la seua progressiva degradació. No ignore el cost que implicaria la recuperació d'un edifici com aquest, molt representatiu de la nostra arquitectura rural, i que podria tindre usos socials, públics, amb gestió pública o d'altra mena. Ara bé, el que resulta manifest, és la manca de sensibilitat tant per part dels poders públics, com d'altres entitats, tot i tenint a l' abast, mitjans jurídics per expropiar o forçar la recuperació.

Tant les alqueries, com el molins i altres construccions rurals, son una part rellevant del nostre llegat, i per això, com destaquen els experts, i, s'ha demostrat en alguns casos, aquestes construccions poden ser adaptades a nous usos, compatibles amb la seua conservació. A l'hora e pensar en locals, la majoria d'ocasions es projecten edificis nous, sense cap valor, i el patrimoni va degradant-se.

Caldria, però, mes voluntat, i actuar fent-ne ús dels instruments jurídics adients. De poc serveix lamentar-nos dels incendis, la captura dels incendiaris o el seu càstig. Les institucions i ciutadania podríem buscar formules, pensant amb perspectiva. Cal considerar que l' arquitectura rural valenciana presenta molta varietat, aportant-nos elements gestats durant molt de temps, i que la seua progressiva desaparició representa una pèrdua per tots i totes.

Fets tant lamentables, com els dos incendis donen peu a aquesta reflexió, no es tracta sols de parlar o buscar redits polítics. Demanem a uns i altres, un poc més de coherència, i sobre tot, unes actuacions efectives dirigides a conservar el que encara ens resta.