La participació centra tots els programes de cultura
El debat electoral sobre polítiques de cultura entre les cinc forces amb representació municipal a Badalona deixa veure un consens allunyat de les grans promeses electorals inassumibles
Si algú vol decidir el sentit del seu vot a les properes eleccions municipals de Badalona basant-se només en els programes de cultura, ho tindrà difícil. Així es va constatar dijous al vespre a la sala d'actes del Museu de Badalona, en un debat sobre propostes culturals organitzat per l'Associació Professional de la Gestió Cultural de Catalunya, moderat per Jaume Oliveras, on es van convidar representants de les cinc forces que a hores d'ara tenen representació municipal. L'aprofundiment de la participació ciutadana, la importància de la cultura com a eina de cohesió social, la necessitat d'optimitzar els recursos existents i de buscar la concertació amb entitats culturals i promotors privats van ser les claus que amb més o menys matisos van exposar els ponents, amb l'excepció de Juan Fernández, del Partit Popular, que es va centrar en propostes més concretes i no va voler entrar en aspectes del debat com ara els de les polítiques de cohesió, ni tan sols quan els seus companys de taula el van interpel·lar directament per marcar diferències i van acusar el seu partit de trencar el consens existent.
Les propostes de les formacions tenen present el context de crisi econòmica i es decanten per apostes per treure profit dels recursos que té Badalona i per buscar fórmules perquè la cultura pugui arribar a ser una font de creació de riquesa. La participació va ser a l'arrel dels discursos dels ponents. Oriol Lladó (ERC-Accent-Rcat-JERC) i Anna Pruneda (CiU) van admetre que estaven d'acord en la majoria dels plantejaments de l'altre i van reivindicar la tasca de la Taula de Cultura, de la qual tots dos han format part, mentre que Carles Sagués (ICV-EUiA) va apuntar la necessitat de treballar en la participació des dels districtes. Josep Duran (PSC) va defensar que la participació ja existeix a hores d'ara i va lamentar que el pla estratègic de cultura hagi quedat en un calaix durant quatre anys.
Les propostes van anar també cap a un canvi de model amb menys intervenció directa de l'Ajuntament per donar un paper més destacat a les entitats de l'àmbit de la cultura i als gestors culturals. Un canvi necessari, segons Lladó, per afrontar la situació de crisi econòmica i que Pruneda va situar també a l'hora de dissenyar polítiques buscant la transversalitat. Duran va destacar la necessitat de sumar a partir de la cultura catalana, que situa al centre, i Sagués va reclamar un treball de fons i interaccions al servei de la inclusió social.
Quatre contra un
A l'auditori mig ple (o mig buit, segons com es miri) hi havia representants de l'àmbit de la cultura badalonina i simpatitzants i integrants de les llistes electorals amb representació a la taula, que s'aixoplugaven de l'aiguat memorable que en aquells moments queia a la ciutat. Va ser un debat temperat amb molts punts d'acord entre les forces. Tot i això, quan el representant del PP va voler assenyalar el consens, la resta de participants li van fer notar les diferències entre el que propugna el seu partit i els altres quatre en matèria de cohesió social i llengua. Va ser en aquest punt quan va quedar clar que la lluita electoral a Badalona és de quatre contra un.