cultura

Amposta

Impulsen un parc arqueològic a la Carrova

El projecte té un pressupost d'un milió d'euros i vol lligar la vil·la romana i la torre medieval

Aquests dies s'estan fent prospeccions geofísiques per establir i prioritzar futures excavacions

Membres de la universitat anglesa de Southampton i de la URV de Tarragona estan duent a terme aquests dies prospeccions geofísiques a la zona de la Carrova d'Amposta. L'objectiu és explorar amb aparells de geomagnetisme i de resistivitat elèctrica el subsòl que envolta la vil·la romana, descoberta el 1998, i la torre medieval per localitzar sense que s'haja d'excavar possibles restes arqueològiques. “Amb aquest sistema podem conèixer l'abast de la vil·la i planificar futures excavacions a la zona”, va assenyalar el director del Museu del Montsià, Àlex Farnós.

Les prospeccions, que abasten una hectàrea aproximadament i que s'allargaran fins aquest diumenge, han estat possibles gràcies al conveni de col·laboració entre la URV i la Universitat de Southampton i són el primer pas per convertir la zona de la Carrova en un futur parc arqueològic que lligaria dos actius culturals molt potents d'Amposta: la vil·la romana i la torre medieval. Ahir es va presentar el pla director d'aquest futur parc que preveu, en funció dels recursos econòmics, tres noves campanyes d'excavacions arqueològiques, la consolidació i museïtzació de les restes i la creació d'un centre d'interpretació sobre el poblament d'aquesta zona. L'Ajuntament d'Amposta té un projecte redactat amb un pressupost de contracte d'1.098.000 euros i està buscant finançament a través de l'1% cultural del govern de l'Estat i també del Departament de Cultura de la Generalitat. “Serà una de les prioritats de la pròxima legislatura”, va dir ahir l'alcalde, Manel Ferré. “Es tracta d'un espai privilegiat on es pot explicar la petjada de diferents civilitzacions”, va afegir-hi.

La vil·la romana de la Carrova és l'única de l'Ebre que disposa d'un projecte de museïtzació. S'han fet dues campanyes d'excavació, el 2001 i el 2003, que han permès saber que era una gran explotació rural que va funcionar entre els segles I i V després de Crist i que desenvolupava activitats relacionades amb la pesca.

Els resultats es tindran d'aquí a quatre mesos

Per fer les prospeccions geofísiques s'utilitzen dos aparells diferents, un que es basa en el geomagnetisme i que detecta materials metàl·lics, de ceràmica i forns, i un altre que mesura la conductivitat elèctrica del sòl i que és òptim a l'hora de detectar murs. Després les dades se sotmeten a un programa informàtic i se superposen a d'altres informacions cartogràfiques o fotografies aèries. “Una vegada tractat podem conèixer si hi ha o no estructures arqueològiques al subsòl”, assenyala David Wheatley, de la Universitat Southampton. “És un sistema que s'utilitza poc a Catalunya perquè no hi ha la tecnologia, però que s'ha fet servir”, afirma Ignasi Fiz, de la URV. Els investigadors confien a poder tenir les dades processades d'aquí a quatre o sis mesos aproximadament.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.