Cultura

Girona des de dins

El Centre de la Imatge de la Diputació rep uns set mil documents del fons fotogràfic dels Sebastià Martí, un llegat que inclou també plaques de Fargnoli

Les imatges, datades entre el 1941 i el 2000, han estat donades pel fill, Martí Calvo

L'Inspai, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, ha rebut en donació la valuosa col·lecció de fotografies dels Sebastià Martí, pare i fill, un fons que consta d'uns 7.000 documents, incloent-hi els negatius de la seva llarga activitat professional i mig miler de plaques de vidre de Valentí Fargnoli pertanyents també al llegat familiar. Les imatges del fons, que Inspai està procedint a catalogar i digitalitzar, permeten documentar alguns esdeveniments irrepetibles de la vida social i cultural gironina d'entre els anys 1941 i 2000, personatges tan castissos com l'avui desaparegut sereno, escenes singulars com la de tres policies municipals custodiant un ase en una de les dependències de l'ajuntament, fets històrics com el primer homenatge a Carles Rahola i altres víctimes del franquisme que es va poder celebrar al cementiri de Girona, i alguns dels millors retrats que s'han obtingut mai de Josep Pla, fumant o bevent, indiferent completament a la presència de la càmera.

La donació consta de dos fons, el del pare, Sebastià Martí Roura (Tossa de Mar, 1914-Girona, 1999), que formen unes 300 imatges en blanc i negre datades entre 1941 i 1980, i el del fill, Sebastià Martí Calvo (Girona, 1945), que és qui ha fet efectiu l'ingrés del material a la Diputació i la col·lecció del qual la componen unes 6.000 imatges, datades entre 1960 i el 2000.

Fruit del mateix acord entre el fotògraf i la Diputació han estat adquirides també les plaques de vidre que conservava la família signades per Valentí Fargnoli, un dels fotògrafs més importants de la Girona de principis del segle XX i de qui Sebastià Martí pare havia fet d'ajudant a l'entorn de l'any 1932. Bona part de les imatges de Martí Roura, que solia realitzar el seu treball en plaques de vidre i es dedicava també als tiratges postals, procedeixen de la seva activitat com a fotògraf professional, primer a la coneguda galeria gironina Lux / Unal, entre els anys 1930 i 1932, i més endavant, passada la Guerra Civil, a l'establiment propi que va obrir el 1941 a la Cort Reial, on va treballar fins a l'any 1980, en què va deixar el negoci en mans del seu fill.

El fons de Sebastià Martí Calvo, molt més nombrós, és també més variat, arran de la seva dedicació, no només a l'empresa familiar, sinó també al reportatge gràfic per a la premsa i a la fotografia publicitària. Havent après els rudiments de l'ofici al costat del seu pare, amb qui va començar a treballar a finals dels anys seixanta, Martí Calvo es va decantar aviat per la fotografia documental i periodística, que acabaria exercint, fins al 1980, a la revista Presència. Als anys seixanta va destacar també com un dels membres d'Els Gralls, al costat dels també fotògrafs Lluís Bonaventura, Jordi Soler, Josep Buil (la Diputació també conserva els fons dels dos darrers autors), que renunciaven a l'autoria per signar les imatges com a col·lectiu. Redactor gràfic, a més de Presència, de l'agència Europa Press, i autor de les imatges de la Guia del romànic català de l'editorial Everest (1970), a partir de 1980 es va dedicar plenament a la botiga de la Cort Reial, fent retrats i reportatges de casament fins a l'any 2000, en què va tancar el negoci.

LA XIFRA

7.000
són els documents del fons
, inclosos 6.000 negatius i 300 plaques de vidre, a més de la col·lecció Fargnoli.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.