Manifest de Girona

Avui fa exactament quinze anys s'aprovava a Barcelona la Declaració Universal de Drets Lingüístics, una iniciativa del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional. Per donar un impuls a aquest document, que recull 52 articles, els membres del comitè van aprovar els dies 11 i 13 de maig el Manifest de Girona, que recull i agilitza l'esperit de la declaració. “No volíem fer un resum, sinó un destacat en forma de manifest”, explica el filòsof Josep M. Terricabras, president del comitè.

Un dels deu punts d'aquest manifest exigeix, per primera vegada, que les Nacions Unides reconegui el “dret a l'ús i protecció de la pròpia llengua com un dels drets humans fonamentals”.

El Manifest de Girona, que destaca aspectes com ara que “la diversitat lingüística és un patrimoni de la humanitat que ha de ser valorat i protegit”, o que “l'ensenyament escolar ha de contribuir a prestigiar la llengua parlada per la comunicat lingüística del territori”, es presentarà a aprovació a l'Assemblea General del PEN Internacional –membre consultiu de l'ONU– en una reunió que se celebrarà del 12 al 19 de setembre a Belgrad. “De moment ja hem treballat amb el comitè a Ginebra, amb el qual ens hem reunit tres vegades”, apunta Terricabras.

Segons l'intel·lectual, que espera presentar-se a la reelecció per a la presidència del comitè per tres anys més, les perspectives que el document sigui aprovat a l'assemblea i arribi a l'ONU són “bones”, “el camí a recórrer, tanmateix, és llarg”.