gavà
Comença l'estudi arqueològic al castell d'Eramprunyà
Es desenrunarà el recinte sobirà, es faran sondejos a l'església de Sant Miquel i es consolidarà l'espadanya
És un pas previ a decidir com s'abordaran les obres per fer visitable el monument
El mes de juliol començaran els treballs de recerca arqueològica amb què es vol obtenir el màxim d'informació sobre el castell d'Eramprunyà, a Gavà, amb l'objectiu d'abordar les obres necessàries per fer-lo visitable. En aquests moments ja hi han grups que pugen al turó del massís del Garraf on es conserven les restes d'aquest edifici del segle X, amb un servei de visites guiades organitzades per l'Ajuntament de Gavà i la Unió Muntanyenca de l'Eramprunyà. “Però encara hem de veure què té interès per al públic, conèixer el monument i veure'n les necessitats, perquè és encara un recinte desconegut”, assenyala la directora de l'Institut Municipal de Gestió del Patrimoni Natural i Cultural de Gavà, Mònica Borrell. Segons el resultat de la recerca arqueològica es podria optar per mantenir les restes tal com estan o escometre alguna restauració. “Primer cal conèixer el monument i saber, per exemple, si hi ha sediments estèrils, i veure com es comporten, i després establir una estratègia global”, explica Borrell. La recerca arqueològica durarà, si els treballs no s'endarrereixen, fins al setembre.
L'Ajuntament de Gavà és propietari del castell des del 2007, any a partir del qual, en col·laboració amb la Diputació, ha tancat el recinte i s'hi han dut a terme les primeres tasques de consolidació de les restes, tan malmeses que una part del castell va caure el 2009. “La intervenció serà molt complexa i llarga en el temps”, sosté la directora de l'institut de gestió del patrimoni.
Sondejos a l'església
Els treballs arqueològics començaran per desenrunar el recinte sobirà, un dels dos que té el castell, i també es faran sondejos a l'església de Sant Miquel i a la planta baixa del segon recinte, el jussà, al peu de la muralla. Durant l'estiu també es consolidarà l'espadanya de l'església de Sant Miquel, per tal d'assegurar-ne l'estabilitat, i amb l'objectiu de tornar a col·locar-hi la campana.
D'altra banda, és a punt d'acabar el desbrossament selectiu del turó, que permetrà tenir més detalls físics sobre el castell i lluitar contra l'estat d'abandó en què es troba després d'anys de descurança dels antics propietaris. Les arrels i les branques que han crescut entre les juntes dels murs han provocat greus danys en l'estructura. El desbrossament selectiu d'arbustos i la tala d'arbres són imprescindibles perquè els tècnics puguin realitzar la recerca arqueològica, segons assenyalen fonts de l'Ajuntament, que afirmen també que s'han respectat les espècies protegides.
LA FRASE
Una fortalesa de l'any 957
La fortalesa apareix documentada per primer cop l'any 957 i, inicialment, va dependre dels comtes de Barcelona. El 1323, el rei Jaume II el va vendre al seu tresorer, Pere March. Va rebre un atac militar el 1469, durant la guerra civil catalana, i mai no es va reconstruir del tot. Transformat en masoveria, va ser comprat pel polític i banquer barceloní Manuel Girona l'any 1897. Va ser abandonat a principis del segle XX i, finalment, els hereus de Girona el van vendre a l'Ajuntament fa quatre anys. El castell està catalogat com a bé cultural d'interès nacional i té dos recintes, el sobirà i el jussà, comunicats per una passarel·la de fusta que substitueix un antic pont de pedra. Al primer espai hi havia la residència del senyor, i al segon, la capella dedicada a sant Miquel i el cementiri.