Zoom al gòtic català

L'abadessa Francesca Saportella tenia bon gust. I possibilitats, és clar, per encarregar la decoració de la seva cel·la particular al millor artista del moment: Ferrer Bassa, el Barceló del segle XIV, per entendre'ns. Però és que, a més, Saportella tenia molt clar les pintures que volia que creés aquest pintor adorat a tota la Corona d'Aragó, i més enllà i tot. Unes pintures que representessin la passió de Crist, els goigs de la mare de Déu i diverses figures de sants. El geni de Ferrer Bassa va complir al peu de la lletra els seus desitjos i capricis, només faltaria, però no va deixar escapar l'ocasió d'improvisar i fer de les seves, és a dir, de deixar el seu segell personal. Els artistes, ja se sap, no tenen cap amo. Tot això ho sabem perquè s'ha conservat el contracte que va signar l'exigent abadessa amb el pintor i, molt més important encara, perquè s'han conservat sencers, amb alteracions mínimes, els murals de la capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes, joia indiscutible del gòtic català.

Els murals estan bé, no pateixen cap patologia seriosa, ni tan sols lleu, però que necessiten una restauració és innegable. Urgent? No, però ja se sap que és d'aquelles coses que malament si es fan esperar massa perquè no s'acaben fent mai. L'equip del Museu d'Història de Barcelona (Muhba) s'ho ha agafat d'aquesta manera, sense presses però sense perdre el temps, i ha dedicat tota una dècada a estudiar a fons, centímetre a centímetre, aquesta obra mestra que, com a virtut principal, recull les innovacions artístiques que es van cuinar a la Toscana a partir del 1300 i que van arribar a la intrèpida Barcelona ràpidament de la mà de Ferrer Bassa. Un estudi de recerca tan aprofundit –hi han participat més d'una vintena de persones– que permetrà desplegar un mètode de restauració específic. Quan, és clar, es trobi el finançament per dur-lo a terme. La intervenció pot costar entre 100.000 i 150.000 euros. El nou regidor de Cultura, Jaume Ciurana, està ben decidit fer-se càrrec d'aquesta despesa –o millor d'una part si s'aconsegueix trobar una línia
de diners privats– amb una partida dels pressupostos de l'any que ve.

Si és així, l'espera no es farà gaire llarga. Només si és així. Perquè, mentre, es pot visitar al monestir una exposició, petita però lúcida, del procés d'estudi dels murals, centrat principalment en la tècnica pictòrica que, tot absorbint la influència italiana, combina el fresc i el sec i suma l'estergit (el primer sistema per traspassar al mur un dibuix fet sobre paper a escala real) per als motius geomètrics. Amb el vistiplau de les comissàries, Lídia Font i Rosa Senserrich, l'exposició també es capbussa en els daurats i els platejats que, originalment, il·luminaven l'obra i que, amb el pas del temps, s'han anat desgastant. No es recuperaran amb la restauració, però en canvi sí que emergiran els marbres fingits avui ocults per una capa de pintura grisa.

No és l'únic que el Muhba ha pensat per reivindicar aquesta obra magna de Ferrer Bassa. Conxorxat amb el Macba, es vol erigir un projecte, de moment misteriós, que faci aflorar mirades contemporànies camuflades en el pòsit patrimonial. Serà tota una aventura.