Pla estratègic activat
Mascarell presenta les directrius del pla estratègic de cultura, en què s'inclouran les ponències de les III Jornades de Reflexions Crítiques
“Malgrat la crisi econòmica, és ara que cal ser ambiciosos en qüestió de cultura”
“Engeguem una ofensiva en favor de la cultura”. Així de contundent es va mostrar ahir al matí el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en la roda de premsa posterior al consell executiu. L'arma? El pla estratègic de la cultura que s'elaborarà a partir de les conclusions de les III Jornades de Reflexions Crítiques, que van començar ahir a la tarda. Durant tres dies, una cinquantena d'intel·lectuals debatran sobre l'estat actual de la cultura i marcaran les línies a seguir en els deu anys vinents.
“Malgrat la crisi, és ara que cal ser ambiciosos en qüestió de cultura”, va dir Mascarell, i va recordar que la cultura no només és vertebradora de la comunitat sinó que també és “generadora de treball”, tot apuntant les noves empreses dedicades al mercat digital.
Els objectius del pla són “establir un diàleg permanent entre el Departament de Cultura i el sector”, com també “fixar un marc d'actuació global definit en diàleg amb altres administracions”. També s'elaborarà un “pacte per la cultura” en què cinc-centes persones de la societat civil seran consultades al respecte d'acord amb els diversos sectors culturals: el cinema, el teatre, l'edició, etcètera.
En tercer lloc, s'impulsarà un “acord nacional” per la cultura a nivell parlamentari, el primer que es farà d'aquestes característiques a Catalunya. En aquest sentit, Mascarell va destacar la complicitat del govern: “El mateix president Mas hi té molt d'interès perquè és conscient dels vincles entre cultura i creativitat”.
L'anomenat acord nacional per la cultura ha de servir per “reformar tot el sistema públic cultural” i “liquidar moltes irracionalitats”. Com a exemple, el conseller va posar el fet que en la xarxa de biblioteques de Barcelona hi conviuen quatre carnets diferents.
Nou jurat a l'Auditori
Mascarell va garantir que a finals de mes tindran una proposta de director per a l'Auditori de Barcelona. Es formarà un nou jurat integrat per dues persones de les entitats implicades –Ajuntament, Generalitat i Equipaments Internacionals– que revisaran els currículums de les 29 persones (algunes de les quals, estrangeres) que es van presentar a l'anterior concurs convocat el març. “Va ser un procés mal acabat perquè no pot ser que cap dels 29 candidats –alguns de molt valuosos– complís els requisits per dirigir l'Auditori”, va dir Mascarell.
Arrenca la reflexió sobre el futur cultural del país
La idea que “fer cultura és fer país” expressada per Ferran Mascarell ahir va prendre cos en la jornada inaugural de les III Reflexions Crítiques. La cultura no només estava representada pels creadors i intel·lectuals, que bé actuaven de ponents o com a públic disseminat en diferents sales de l'Arts Santa Mònica, sinó també pel component institucional i simbòlic que va representar la presència de tots els consellers de Cultura de la Generalitat contemporània, llevat de Caterina Mieras. Hi van ser presents, avalant la transcendència del fet, Max Cahner, Joan Rigol, Joan Guitart, Joan Maria Pujals, Joaquim Ferrer, Jordi Vilajoana i Joan Manuel Tresserras.
Després de conceptualitzar la seva idea de progrés i avançament cultural, Mascarell va obrir pas a la primera de les sessions de debat. El tema era d'avui i de sempre: Modernitat i crisi. I així ho va entendre el primer ponent, Francesc-Marc Álvaro, que va apuntar que el debat no és nou i la idea de modernitat sempre se sustenta sobre una situació de crisi. El ponent va ser introduït pel relator (moderador, en l'accepció genuïna de les III Reflexions Crítiques) Enric Juliana, que va sorprendre el públic quan va començar a parlar de crisi en conceptes estrictament econòmics. “Tenim el 50% de possibilitats que l'engranatge d'Europa no resisteixi i es trenqui la unitat monetària. És probable que tinguen una nova moneda, la piastra llatina”, va dir el relator amb irònica seriositat. Juliana, però, sabia el que es deia. La vinculació del fet econòmic amb la realitat cultural catalana es va mostrar evident després d'haver dit: “La nostra cultura s'ha forjat en la idealització del marc europeu, per això no és bo que es trenqui”. Al seu torn, el director teatral Oriol Broggi i el filòsof Rafael Argullol van tirar de veta dels clàssic: Sòfocles va ser citat reiteradament, mentre es reclamava preservar la llibertat individual com a una bona manera de sortir de la crisi.
Les sessions estan plantejades en breus intervencions (màxim de tres minuts) en una rèplica discursiva de les piulades de Twitter. La gran varietat d'enfocaments es va fer evident de seguida. Avui continuaran a l'Arts Santa Mònica les jornades amb els temes El país i la ficció, Identitat, producció i mercats, Capitalitats i territori i Responsabilitats socials de la cultura.