La inoculació del verí del teatre

Els programes educatius que s'apliquen actualment tenen diverses mancances, molt especialment pel que fa a les arts escèniques, com ara el menysteniment d'un dels recursos més atractius per a l'alumne, i més efectius pel que fa a resultats pedagògics que hi pugui haver. Aquesta és una evidència innegable i una afirmació que es podria estendre també al camp de les arts plàstiques i la música. A vegades, però, algú, ja sigui un agent pertanyent a la comunitat educativa o aliè a aquesta, s'adona de l'existència d'aquestes mancances, i engega programes o activitats que miren de posar-hi remei, explotant la utilitat del teatre com a eina d'apropament de valors als joves, de formació i de desenvolupament d'aptituds i de creació de nous públics, estimulant la sensibilitat artística dels adolescents. Aquest és el cas del programa Caixaescena, promogut per l'Obra Social de la Fundació «la Caixa», que sembla haver-se consolidat després de tres anys de funcionament.

El programa té com a objectiu principal fomentar el teatre a les escoles, i està adreçat als centres de secundària de tot el territori de l'Estat espanyol. En l'edició d'aquest any del Caixaescena, que té la mateixa durada que el curs escolar, hi han participat cinc grups de centres d'educació secundària gironins: dos grups de l'IES Salvador Espriu de Salt i un de l'IES Llagostera, l'IES Carles Rahola i l'IES Santa Eugènia, de Girona. D'aquests grups, un, de l'IES Salvador Espriu, s'ha classificat per mostrar el seu treball al Caixafòrum de Barcelona, el 7 de juny, juntament amb altres grups de la resta del país. En aquest cas es tracta del grup que dirigeix la professora de francès de l'institut saltenc Nela Castañ, que van decidir fer la posada en escena d'una versió reduïda a 40 minuts i en francès d'Ubu Roi, d'Alfred Jarry.

A través de Caixaescena, la Fundació «la Caixa» posa a disposició de tots aquells centres que s'han inscrit al programa, on és indispensable que hi hagi un professor que dirigeixi l'activitat en horari no lectiu, tot un seguit de recursos gratuïts, amb la condició que, al final del tercer trimestre de curs, tingui lloc, com a mínim, una representació final. Per aquest curs, Caixaescena ha proposat portar a escena adaptacions d'Antígona (Sòfocles), La comèdia de l'olla (Plaute), El somni d'una nit d'estiu i Romeu i Julieta (Shakespeare), Ubú Rei (Jarry), Arlequí, servidor de dos amos i L'hostalera (Goldoni), Leonci i Lena (Büchner), L'alegria que passa (Rusiñol), Las visiones de la muerte (Calderón), Si o vello Sinbad volvese ás illas (Cunqueiro) i el Quixot (Cervantes. D'aquestes peces, l'altre grup de l'IES Salvador Espriu va triar L'alegria que passa, i el centre de Llagostera i l'IES Carles Rahola van fer Romeu i Julieta, i l'IES Santa Eugènia, Arlequí, servidor de dos amos. A més, els organitzadors també entreguen material escenogràfic, vestuari, attrezzo, música i maquillatge, i posen a disposició del docent director de l'activitat assessorament presencial i en línia per part de professionals del sector. En el cas de Catalunya, el coordinador de tot plegat ha estat Frederic Roda, responsable del Teatre de Ponent de Granollers; la seva germana Meritxell també hi ha intervingut, i Marta Otín, que és amb qui més contacte ha tingut Nela Castañ. Són aquests assessors els que determinen quines són les obres que finalment es podran veure al Caixafòrum, els dies 29, 30 i 31 de maig, i 5, 6 i 7 de juny.

Nela Castañ ja fa uns nou anys que promou la pràctica teatral, en francès, al seu institut. De fet, ja ha participat amb el grup, que canvia sovint de membres, com és lògic, en festivals internacionals a Hongria, Osca, Sardenya, Mollet i Tolosa. De mica en mica, el verí del teatre va fer la seva feina, i Castañ es va apuntar a cursos de monitoratge teatral a El Galliner, i afirma que sent «admiració» pels seus alumnes, per diversos motius, però sobretot per l'esforç que esmercen a superar el principal obstacle que es troben a l'hora de dir el text: la fonètica. Aquest aspecte, a més, condiciona la interpretació i li ocupa moltes hores d'assaig, però les contrapartides són la satisfacció personal i la possibilitat de voltar món fent teatre.