Segons l'Informe de la llengua catalana (2005-2007), elaborat per la Xarxa Cruscat de l'Institut d'Estudis Catalans per encàrrec de l'Observatori de la Llengua Catalana, als territoris de parla catalana (País Valencià, illes Balears, Catalunya, la Franja, Andorra, l'Alguer, la Catalunya del Nord i el Carxe) hi ha 9.118.882 persones que saben parlar català, i 11.011.168 que l'entenen, d'un total de 12.808.697 d'habitants. Segons el mateix estudi, d'aquestes persones que saben català, prop de sis milions l'utilitzen prioritàriament a la seva llar i un milió l'alterna amb altres llengües que es parlen al territori. Segons Natxo Sorolla, un dels redactors de l'estudi, «cada cop hi ha més gent que aprèn a parlar català i que l'incorpora com a llengua d'ús social i familiar».
Natxo Sorolla, membre de la Xarxa Cruscat, no és gaire optimista pel que fa al progrés de l'ús del català llengua al País Valencià i destaca la situació de retrocés que es viu a grans ciutats com ara València, Alacant i Castelló, on «la llengua va cap enrere cada cop més pel que fa a l'ús i el coneixement». Del mateix parer és la coautora de l'informe Eva Pons, que posa de relleu que els objectius en matèria lingüística no coincideixen entre els territoris. Així ho han comprovat els autors de l'informe, ja que el període de l'estudi ha coincidit amb la reforma dels estatuts. Per Pons, ha estat la reforma de l'Estatut de Catalunya la més ambiciosa en aquest camp, però malauradament «no ha tingut el desenvolupament esperat, com és en el cas de la justícia, i continuem esperant la sentència del Tribunal Constitucional».
L'informe fa un repàs de com es fa referència a la llengua en cada estatut, i es lamenta que en l'etapa del govern del PP al govern balear es va tirar enrere la possibilitat d'equiparar el català al castellà. «Per sort, quan es va fer el Pacte de Progrés es van desenvolupar reglaments que van frenar el que una llei de rang superior imposava.»
Pel que fa a Aragó, Pons lamenta la desprotecció jurídica de la llengua catalana i que els polítics aragonesos s'han omplert la boca parlant de la llei de llengües però que mai s'ha tirat endavant. «En aquest sentit, s'està incomplint de manera flagrant la Carta Europea de les Llengües Minoritàries», diu Pons.
Al País Valencià, l'informe destaca que la reforma de l'Estatut ha volgut marcar les diferències i les singularitats del valencià respecte al català, «tot i que en el mateix període s'han posicionat reconegudes institucions acadèmiques a favor de la unitat de la llengua». També es destaca la falta de professorat qualificat per ensenyar-hi català.
També es fa referència a la inversió de tendències pel que fa a la franja d'edat. Mentre a Catalunya el 95% dels joves té un coneixement oral de la llengua, a l'Alguer i a la Catalunya del Nord es constata la disminució de parlants entre els més joves.
La Franja, líder
Pel que fa als percentatges de parlants per territoris, la Franja és on es parla més català, ja que un 88,8% de la població en sap parlar. El percentatgea Catalunya és d'un 84,7%; a Andorra, un 78,9%; a les illes Balears, un 74,6%; a l'Alguer, un 67,6%; al País Valencià, un 57%, i a la Catalunya del Nord, un 37,1%.
Pel que fa a parlar-ne a casa, les llars de les Terres de l'Ebre i el Matarranya ocupen el primer lloc amb més d'un 80%. Es parla entre el 60 i el 80% a les llars de Menorca, les comarques gironines, l'Alt Pirineu i Aran, les comarques centrals de Catalunya, les Terres de Ponent del Principat, la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca. Del 40 al 60%, a Mallorca –excepte Palma i la zona de la badia–, al Camp de Tarragona, a la regió d'Alcoi-Gandia, a la regió de València –excepte l'àrea metropolitana– i la regió de Castelló. Finalment, del 20 al 40% a Andorra, Palma i la zona de la badia, Eivissa i Formentera, l'àrea metropolitana de Barcelona, la regió d'Alacant i l'àrea de València.
Comentaris
gracias por hacer humor del bueno, y más en viernes
apenas 4, 5 lo hablan y de aquella manera de hospitalet, porque escribirlo no llega ni a uno y medio
lo de leerlo, ahí están las ventas de diarios y libros, triste triste,
pero llega este estudio ficticio y nos hace creer que nueve millones jajajajja, si es que no me aguanto la risa, jajajajaj sobre todo en valencia y alicante más, jajajaj no paras de encontrarte gente hablando en catalán
ay! si no fuera por estos momentos, el panfleto socialista sería trieste triste
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Elpunt.cat no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població del llurs autors.
Elpunt.cat es reverva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.