«Bricosònar»
Sonarmàtica explora la creació sonora feta amb elements creats per un mateix
Un exemple característic del que es pot veure a Sonarmàtica l'aporta l'Orquestra dels Luthiers Drapaires, que van néixer com un projecte del centre Bòlit de Girona. La proposta va ser anar a la deixalleria de la ciutat i arreplegar tot allò que tingués un passat electrònic. Hi van trobar des de vella tecnologia digital en forma de televisió en blanc i negre fins a un ordinador portàtil. La combinació de tots aquests elements, sumats a algunes altres aportacions, va donar com a resultat generadors de sons que s'activen amb el contacte entre dues persones o un projector de DVD creat a partir d'un vell retroprojector.
També amb un cert toc juganer, el japonès Yuri Suzuki mostra un tren en què les vies són les pistes d'un disc de vinil que sonen gràcies a un trenet que porta una agulla de tocadiscs a la part inferior.
Més sofisticades són les propostes d'investigació universitària, com ara el ja famós Reactable de la Universitat Pompeu Fabra, que ja ha generat tot un univers que explora el món del so i de la música des de l'univers tàctil.
Amb aquesta edició de Sonarmàtica es tanca un cicle de tres, en què s'ha fet una mirada enrere del segle XIX des de la perspectiva de l'era digital. En anys passats van ser el cinema i la màgia el fils argumentals. Com a complement de Sonarmàtica, es presenta Extramàtica, amb el projecte de Marcel·lí Antúnez Metamembrana.
Tots en bus
Sonarmàtica ofereix la possibilitat de visitar els centres de producció creativa Hangar i Niu amb un recorregut amb bus de més de dues hores de durada.
Cosmobombolles
J.VCosmocaixa s'afegeix a les propostes del Sònar amb l'espectacle Deu mil plomes de gall dindi en àcid escumejant, en què els artistes Evelina Domnitch, Dmitry Gelfand i el músic Francisco López proposen al planetari del museu científic un espectacle en què utilitzen raigs làser que provoquen unes imatges singulars quan travessen bombolles de sabó, efecte que, al seu torn, es projecta a la cúpula semiesfèrica del planetari en una visió que sempre canvia i que sembla que explora el món cel·lular. La visió dinàmica de l'espectacle es reforça amb la música, que mai és interpretada de la mateixa manera.
