Un exemple característic del que es pot veure a Sonarmàtica l'aporta l'Orquestra dels Luthiers Drapaires, que van néixer com un projecte del centre Bòlit de Girona. La proposta va ser anar a la deixalleria de la ciutat i arreplegar tot allò que tingués un passat electrònic. Hi van trobar des de vella tecnologia digital en forma de televisió en blanc i negre fins a un ordinador portàtil. La combinació de tots aquests elements, sumats a algunes altres aportacions, va donar com a resultat generadors de sons que s'activen amb el contacte entre dues persones o un projector de DVD creat a partir d'un vell retroprojector.

També amb un cert toc juganer, el japonès Yuri Suzuki mostra un tren en què les vies són les pistes d'un disc de vinil que sonen gràcies a un trenet que porta una agulla de tocadiscs a la part inferior.

Més sofisticades són les propostes d'investigació universitària, com ara el ja famós Reactable de la Universitat Pompeu Fabra, que ja ha generat tot un univers que explora el món del so i de la música des de l'univers tàctil.

Amb aquesta edició de Sonarmàtica es tanca un cicle de tres, en què s'ha fet una mirada enrere del segle XIX des de la perspectiva de l'era digital. En anys passats van ser el cinema i la màgia el fils argumentals. Com a complement de Sonarmàtica, es presenta Extramàtica, amb el projecte de Marcel·lí Antúnez Metamembrana.