Se li aplaudeix, a Elly Jackson, rebel postadolescent del duo La Roux, l'originalitat amb la qual es pentina la cresta, però les seves cançons –que, abans d'estar recopilades en un disc de llarga durada, ja s'havien catapultat al capdavant de les llistes britàniques– no van gaire més enllà, segons el que es va poder escoltar ahir al Sònar, dels gestos de complicitat a referents d'aquell pop de sintetitzadors tan definidor dels anys vuitanta, de la mena de Yazoo –que, fins i tot, van sonar l'any passat al Sònar més moderns que La Roux– i Depeche Mode. Era un dels grups als quals s'havia donat més corda en els dies d'escalfament, però no van aconseguir que gaire gent mogués l'esquelet. Tot al contrari del siri eminent Omar Souleyman, que va prorrogar l'exotisme d'aquesta edició del Sònar (dijous van triomfar els congolesos Konono Nº1 i, sobretot, l'etíop Mulatu Astatké) amb una escopetada de ritmes àrabs no pas exempta de concessions a pautes més occidentals. Souleyman, amb turbant i unes ulleres de sol un pèl menys fashion que les de la majoria d'assistents, no va deixar quiet cap dels espectadors que ocupaven cada racó de la gespa artificial de l'espai central del Sònar de Dia. Directe a barraca, però va triomfar, com també ho van fer –tot i que una mica menys– l'imaginatiu trio debutant de Londres Micachu and The Shapes –fitxats per Matthew Herbert– i la «punxada» entre el hip-hop i el dubstep de Bomb Squad, situat freqüentment entre els productors més influents del gènere.

Ahir, a la Fira Gran Via de l'Hospitalet, Grace Jones i Richie Hawtin donaven el tret de sortida a la primera jornada nocturna. Per la d'avui, les entrades estan exhaurides.