L'inici de les obres del Disseny Hub activa el somni de la nova Barcelona
La Generalitat i l'Ajuntament invertiran 107 milions en l'equipament de la plaça de les Glòries, que s'obrirà el 2012
A l'arquitecte Oriol Bohigas no li va fallar la memòria ahir en fer una breu explicació de com serà l'edifici del DHUB, un projecte que ell i els seus dos socis d'MBM, Josep Martorell i David Mackay, han dissenyat amb una cura especial. Li podia haver fallat la memòria perquè va concebre l'edifici ja fa vuit anys, el 2001, l'any en què va guanyar el concurs d'idees per fer la seu del DHUB.
Amb convicció, Bohigas va defensar ahir la forma «gens aleatòria», que no respon a cap caprici, de l'edifici –fa l'efecte d'unes pinces–, pensat mil·límetre a mil·límetre en el context urbà on s'aixecarà. La part més important de la futura seu del DHUB estarà soterrada, sota el nivell de la plaça de les Glòries, i la part que sí sobresurt destaca per uns grans voladissos que són els que li atorguen la forma singular. El desnivell entre Glòries i el Poblenou també s'aprofitarà per construir un gran llac.
La proximitat de la torre Agbar ha marcat la forma –el DHUB és més aviat horitzontal– i els materials –fora vidre, aposta metàl·lica decidida–. Pel que fa als interiors, la flexibilitat i la neutralitat dels espais manen. L'únic que el 2001 no es va poder pensar del tot són els criteris de sostenibilitat que regiran l'edifici, fins al punt que actualment no n'hi ha cap a la ciutat que sigui tan sostenible com ho serà el del DHUB (té la lletra A en la classificació energètica).
El DHUB serà la seu definitiva de diverses col·leccions artístiques que ja estan aglutinades a les seus provisionals: el Museu de les Arts Decoratives, el Museu Tèxtil i d'Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques. Des del desembre, el DHUB desenvolupa la seva activitat al Palau de Pedralbes i al carrer Montcada, 12.
Associacions de veïns reneguen del projecte
«Res a celebrar, no a aquest centre de disseny.» Les associacions de veïns dels barris de Sagrada Família, Clot-Camp de l'Arpa, Poblenou i Fort Pienc no van assistir ahir a l'acte de col·locació de la primera pedra i van mostrar el seu total desacord amb el projecte en un comunicat encapçalat amb aquest irònic «Res a celebrar...» «No hi ha res a celebrar perquè en lloc de ser la primera pedra serà una llosa amb forma de grapadora.» Els veïns critiquen que serà un edifici «desmesurat», amb una alçada «exagerada» i que interromprà «visuals molt importants». «Reclamem que l'Ajuntament concreti el projecte en superfície perquè la zona verda pugui ser-ho i no quedi en una moqueta verda de gespa», diuen, i tanquen el comunicat enutjats per la demora de les obres de sis equipaments de barri que, segons els veïns, es va acordar que començarien a principi d'aquest any.
Disseny és cultura més economia
L'alcalde Jordi Hereu no es va mossegar la llengua en reconèixer que la transformació de la plaça de les Glòries arriba tard i que ha estat el projecte eternament maleït i per acabar. «A la ciutat li ha faltat energia per dissenyar-la», va emfasitzar. Posant la primera pedra del futur DHUB, Hereu creu que l'horitzó ja és un altre i que Barcelona té una gran oportunitat per reforçar la seva capitalitat, en aquest cas específica del disseny. Una manera de veure, o d'imaginar-se, el futur de la ciutat molt similar a la del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, qui ahir va remarcar que el disseny, a Barcelona i a Catalunya, és «un dels elements que més bé combinen l'economia i la cultura».
Incloent l'edifici, les obres prèvies i les assistències tècniques, el DHUB costarà 107 milions. L'edifici puja a 86 milions, dels quals el 66% el paga la Generalitat – a conseqüència dels acords derivats de la cessió del Palau de Pedralbes– i el 33%, l'Ajuntament. Les dues institucions crearan un consorci per a la gestió de l'equipament.