La Biennal d'Art de Valls ja té els setze finalistes d'una edició amb rècord de participants

S'han presentat 183 propostes, el doble que l'any 2005

Els mecanismes de difusió en plena era electrònica, sembla que han influït decisivament en la divulgació de la Biennal d'Art de Valls. Les bases d'aquest certamen, que té un pressupost de 50.000 euros i que ja és tot un referent per a les noves generacions d'artistes, han viatjat per la xarxa i han aconseguit aglutinar més de 180 autors (35 de les comarques tarragonines), la majoria nascuts a començament de la dècada dels vuitanta i tots residents als Països Catalans, tal com exigeixen les bases del concurs.

També ha estat l'any que han estat seleccionats més finalistes –setze– i l'edició en què el jurat ha invertit més temps a trobar les millors propostes.

Les tècniques de vídeo i dibuix predominen entre les modalitats artístiques, però, per damunt de tot, el que s'observa «és una clara tendència cap a temes conceptuals; els artistes volen explicar coses i la tècnica és el que menys importa», afirma Jordi París, vicepresident de la Fundació Ciutat de Valls, l'entitat que organitza el concurs –també patrocinat per la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament de Valls–. Sota un prisma «contundent i transgressor», els artistes, cada cop més, opten per «una crítica punyent envers la realitat social», com puntualitza el vicepresident de la Fundació Ciutat de Valls.

Ara, entre els setze finalistes, el jurat escollirà dos o tres artistes com a màxim, entre els quals repartirà els 12.000 euros del premi més alt de la Biennal d'Art de Valls. El veredicte final es farà saber el 13 de novembre. La Biennal d'Art de Valls, premi Guasch Coranty, té una tradició llargament consolidada que es va iniciar el 1963 i, ara mateix, s'ha convertit en un referent entre els premis d'art contemporani. El certamen té el seu origen en el llegat del matrimoni Francesc Guasch Homs i Emília Coranty Llúria, del qual van ser beneficiaris l'Ajuntament de Valls i les diputacions de Tarragona i Barcelona.

Els autors seleccionats

a.e

L'artista Zeyno Pekünlü (Turquia, 1980), una de les finalistes del concurs, és un clar exemple de la tendència transgressora de les propostes del certamen. Pekünlü ha creat una poesia reivindicativa, ordenant per ordre alfabètic les paraules de l'himne turc. Projectes que plantegen en el seu contingut, una fórmula semblant són els de Mariona Moncunill (Valls, 1984), Annegien van Doom (Holanda, 1982), Verónica Luyo (Perú, 1976), Fito Conesa (Cartagena, 1980), Eloi Dalmau (Blanes, 1987), Jaume Ferreté (Mollet del Vallès, 1980), Blanca Pasqual (Lleida, 1966), Lola Lasurt (Barcelona, 1983), Raquel Friera (1974), Gabriel Pericàs (Palma, 1988), Núria Güell (1981), Eli Pizarro (Barcelona, 1985), Paulo Escobar (Xile, 1970), Daniela Ortiz (Perú, 1985), Aníbal Parada (1976) i Miguel Manzanares (Argentina, 1974). Les creacions de tots aquests artistes han convençut clarament el jurat d'aquest certamen, integrat per Teresa Blanch (crítica d'art), Francesc Abad (artista), Cèlia del Diego (crítica d'art), Àngels de la Mota (galerista) i Jordi Abelló (artista).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.