Nadal i Cercas obren els cursos d'estiu de la UdG amb un debat sobre identitat

«És una qüestió de fe, i com a tal ja no és discutible, perquè entra en el terreny de l'irracional», va saltar l'escriptor Javier Cercas quan Josep M. Nadal, després de revisar la teoria de l'evolució de Darwin a la llum de l'adquisició del llenguatge per part dels primats, va acabar sostenint que les societats modernes havien potenciat al sentiment d'identitat col·lectiva per resoldre la necessitat de transcendència, un cop les religions havien entrat en crisi. «Doncs hauríem d'aprendre a ser laics, amb permís de Modest Prats», va respondre Cercas, que és de l'opinió que «si la identitat individual ja és un assumpte problemàtic, la col·lectiva em posa tremendament nerviós, perquè se sustenta en la idea romàntica que hi ha un esperit dels pobles que perdura a través dels segles, una fantasia històricament molt perillosa», va dir referint-se a l'exclusió i extermini de l'altre practicat per règims com el franquisme o el nazisme. Nadal va concedir-li que la identitat era «una construcció imaginària», però va afegir que «en el moment que un hi creu, aquesta identitat existeix i mereix ser reivindicada, encara que sigui com una qüestió de fe», i contra la pretensió que és il·lusòria o interessada la confrontació entre comunitats, va remarcar que «aquest és sempre l'argument del que pertany a la comunitat que ja domina». Per l'exrector, aquest és un principi genètic: «Allà on hi ha un nosaltres, forçosament hi ha un ells.»

El debat Literatura, llengua i identitat, que havia d'adoptar el format d'una jam session, tal com ho havia anunciat Cercas, va acabar monopolitzat per la discussió sobre la noció d'identitat nacional, en especial per la vehemència de Josep M. Nadal, que va suggerir que per a la integració dels nous immigrants a la comunitat catalana «caldria recórrer més a la utopia, que mira cap al futur, que no pas al mite, que recrea el passat», perquè «no farem creure a cap senegalès que Guifré el Pilós era el seu besavi».