«El ‘souvenir' diu molt més de qui el compra que de qui el ven»

–«El fetitxisme i la nostàlgia són els dos components per entendre el món del souvenir. I aquestes dues funcions es compleixen igual de bé tant si l'objecte és kitsch com si no ho és. La peça més deliciosa de ceràmica artesanal feta amb molta cura funciona igual que la figureta de plàstic feta a la Xina. Perquè la càrrega narrativa que tenen els records la posem nosaltres. I és que el souvenir diu molt més de qui el compra que de qui el ven.»

–«Vaja, que et retrata com a turista. Si tu compres a la Rambla l'espasa de Toledo de plàstic, la folklòrica o el barret mexicà que no és mexicà però és igual, és perquè no tens ganes de descobrir res de Barcelona. Tu el que vols és reafirmar alguna cosa que ja sabies abans de venir.»

–«No costa gens anar una mica més enllà de les botigues retòriques. Tenim dues opcions més dignes: objectes quotidians que no estan pensats perquè siguin records del viatge però que nosaltres els hi convertim. En lloc d'entrar en una botiga clàssica de souvenirs entres en una adrogueria, en una ferreteria... I per quatre rals tens un record diferent.»

–«A les botigues dels museus d'art contemporani hi ha peces que es recolzen en el llenguatge del souvenir però que fan un pas endavant obviant les astracanades. El turista culte no se sent còmode comprant l'objecte vulgar; excepte que hi afegeixis un toc d'humor que de tan bèstia fa gràcia. Exemples? Caca de gos de París envasada al buit o, en clau crítica social, la porta de Brandenburg que fa de raspallet d'ungles.»

–«El col·lectiu basc Funky Project ven unes samarretes foradades amb bales 9 mm Parabellum, que és la munició que utilitza ETA.»

–«Cada ciutat té el seu. A Barcelona em molesta molt més el que es fa amb l'obra de Gaudí que no la folklòrica i el toro. El tractament que es fa de Gaudí arriba a un grau de frivolitat que quasi és ofensiu. Fa poc vaig veure un toro gai, rotllo Freddy Mercuri, fet de trencadís. Ja està bé, home.»

–«Perquè una ciutat pugui esdevenir turística necessita icones, i aquestes icones són després les que es converteixen en records. Per crear una icona has de reduir a la mínima expressió la complexitat d'una ciutat. I llavors és quan empobreixes terriblement l'imaginari col·lectiu. És el que deia de Gaudí: com si fos l'únic arquitecte del modernisme!»

–«Tinc una gorra que posa Barcelona i té un brodat de la Cibeles. Però, clar, mires on s'ha fabricat i és fet a la Xina. Però és que no cal ni visitar les ciutats: tots els souvenirs els trobes a l'aeroport.»

–«Els que sobretot trobem ridículs són els que ens regalen. Si d'alguna cosa no serveix un souvenir és per regalar a un parent. El record és per a un mateix.»

–«Ulisses va fent una col·lecció de souvenirs al mateix ritme que va robant coses d'allà on va. És un pispa. Com nosaltres quan ens emportem a casa els sabonets de l'hotel.»

–«Feia fred a Berlín i vaig comprar una gorra d'un conductor de tancs de l'ex-RDA. Vaig parlar amb alguns alemanys i em van dir que per ells és quasi terapèutic frivolitzar el dolor d'aquesta manera tan salvatge. I el mateix passa a Sarajevo: els musulmans, que són els que treballen el metall, venen bolígrafs, gerros i cafeteres fets amb les bales i les beines de canó que feien servir els serbis per matar la seva gent.»