RAPH DUMAS
DISCJÒQUEI NORD-CATALÀ
«Al cap de cinc minuts de concerts t'oblides que és una cobla que toca»
El conegut nord català DJ Ralph, revisita els temes de l'antic grupportvendrès Els Primaveras amb un muntatge musical on intervé també la cobla
el grup
Els Primaveras és un antic grup dels anys cinquanta de Portvendres
cobla
Al cap de cinc minuts de concert t'oblides que és
una cobla que toca
capital
La nostra capital no és París, és Barcelona, en termes d'afecció cap a un projecte musical
El músic conegut com a DJ Raph està a punt de treure un disc amb els Primaveras sota el segell de la discogràfica sud-catalana Discmedi. A més aquest estiu se l'ha pogut veure a l'escenari amb la cobla Mil·lenària. L'entrevista va tenir lloc a la terrassa d'un cafè del centre de Perpinyà.
– Per quan està previst aquest disc?
– «La publicació és prevista per mitjan mes de setembre o inicis d'octubre.»
– Ens pots explicar el projecte d'aquest disc?
– «Els Primaveras és un antic grup que existia durant els anys cinquanta i fins a finals dels anys seixanta de la banda de Portvendres. De fet vaig trobar les cintes d'aquest grup i vam provar de tornar a fer els temes amb el mateix feeling que ells en aquella època, però amb la tecnologia d'avui en dia. Això fa que tindrem un disc més aviat orientat cap al jazz-funk amb molt mestissatge. Es pot dir que la meitat del disc pot ser ballada i l'altra, escoltada, amb la particularitat de comptar amb uns quants instruments tradicionals que formen part de la secció de metall: junt amb les trompetes també hi trobem tibles i tenores.»
– Quants músics s'han necessitat per enregistrar aquest disc?
– «Hem estat molts, almenys una trentena. Hem fet treballar seccions senceres de metall. És l'Alex Augé que s'ha encarregat de fer tot tipus d'arranjaments. Ell és professor al conservatori de Perpinyà i ha fet una gran feina, com si es tractés d'una big band. Al mateix moment nosaltres hem volgut enregistrar de la manera més senzilla possible perquè no hi hagi un costat superproducció i que soni una mica com l'esperit dels Primaveras.»
– Com heu seleccionat els diferents temes?
– «La major part dels temes els he portat jo, de fet eren músiques que vaig fer utilitzant samples o tocant sobre un teclat que vam fer interpretar a tots els músics i és l'Alex que va acabar amb els arranjaments de pràcticament tots els temes.»
– En concert se t'ha vist junt amb els Primaveras i la cobla Mil·lenària, justament, què aporta la cobla?
– «Crec que amb la cobla és monstruós [riu], és genial. A part de l'aspecte històric de la història, és una cobla que toca funk i que acaba ballant a l'escenari de tant que s'ho passen bé, és lúdic. De fet la participació de la cobla ha estat un atzar, és l'Alex Augé que fa els enregistraments de les cobles des de fa un cert temps i un dia em va dir que seria interessant d'intentar fer un tema amb la cobla per veure com sona. A partir d'aquí va escriure tots els arranjaments de les parts de metall que havíem fet per a la cobla i ens vam trobar amb una mena d'orquestra de la Nova Orleans amb més de vint músics. És molt groove, envia molt de so, és genial. Al cap de cinc minuts de concerts t'oblides que és una cobla que toca, això és molt interessant.»
– Heu tocat junts a la festa del TC, quines són les properes cites?
– «Erem el 24 de juliol, a Portvendres. Jo he volgut fer aquesta data perquè és d'on eren els Primaveras, on va començar. Per l'estiu és tot el que hi ha de previst, perquè vam començar el projecte massa tard i alhora és un projecte important perquè som uns vint músics i necessitem estructures adaptades. No hem demanat mai ajudes de les administracions i dels organismes subvencionadors, fins i tot el concert a Portvendres el produeixo a mitges perquè no ho podien finançar tot.»
– Així doncs, us retrobarem a partir del mes de setembre per a la promoció del disc?
– «Sí, ara esperem de tenir el disc, a més enregistrem el mateix disc amb la cobla en paral·lel, començarem la gravació al mes de setembre perquè és realment molt bo, això farà que tindrem dos discos.»
– Fer un directe amb la cobla deu ser una organització molt complicada pel nombre d'instruments a sonoritzar?
– «Sí, som una vintena damunt de l'escenari, a mi m'agrada molt i no ho podria gestionar si no hi hagués l'Alex Augé que dirigia la secció, perquè és com si fos un instrument per si sol.»
– Què representa aquest disc en la teva carrera?
– «De discos n'he fet molts, però aquest és el primer àlbum que faig. Jo vinc de la xarxa electrònica, de discjòqueis que només publiquen maxi 45, jo n'he sortit una vintena, però no havia fet mai un àlbum, és la primera vegada, a més amb tot un projecte al darrere, també una voluntat, una estètica.»
– N'estàs content, d'aquest treball?
– «Ah, sí, n'estic molt content, per moltes raons, i la primera és que hem aconseguit fer, segons el meu parer, jazz i funk que no s'assembla a res més, crec que és únic perquè utilitzem instruments que són únics i arranjaments que també són únics. Primer perquè recuperem temes com mai han sigut recuperats com ara Muntanyes del Canigó i en segon lloc perquè no és una voluntat inicial, sinó que és realment el fruit de l'atzar, i això fa que encara sigui millor.»
– Quin era el projecte inicial, doncs?
– «A l'inici si en els Primaveras vam agafar el Frederic Guisset i el Vincenç Vidalou, que toquen el tible, la tenora i el flabiol és perquè teníem un trombonista i un trompetista que ens van fallar a dos dies d'un concert i que ens va ser impossible de substituir-los. Com que jo treballo al conservatori de Perpinyà i els veia cada dia, els vaig demanar si els interessaria de fer-ho una vegada per a aquell concert ja que no teníem els músics, a més l'avantatge és que ells llegeixen molt bé la música i les particions. I la veritat és que va anar molt bé. Això va tenir lloc a finals del més de gener. Després vam decidir, doncs, de canviar tots els enregistraments que teníem i tornar-los a fer amb ells. Per a mi va ser una revelació, sincerament. Jo, personalment, tenia una mala imatge de la sardana, n'he sentit durant tota la vida, però mai amb bones orquestres, a més estava en un ambient totalment oposat del món de les sardanes.»
– Perquè justament associem massa sovint la cobla només a les sardanes i en canvi poden fer altres coses?
– «Exactament. A més ara també he descobert les sardanes de concert i són genials. Ara estic, doncs, buscant vells enregistraments de sardanes i aquest tipus de música perquè realment m'interessa.»
– Aquest CD sortirà publicat amb Discmedi, una discogràfica sud-catalana, com es va fer?
– «En aquest cas també és l'atzar. Jo vaig presentar aquest projecte de disc als distribuïdors amb els quals treballo des de fa anys, la majoria són parisencs i l'acceptaven de manera normal, però era un disc com els altres. Un dia vag acompanyar el Pascal Comelade a Barcelona i vaig conèixer el seu distribuïdor i parlant li vaig donar una maqueta. Els va agrada molt. I finalment la nostra capital no és París, és Barcelona, i es veu en moments com aquest en termes d'afecció cap a un projecte musical com aquest. Es va fer naturalment. Ara, doncs, crec que els entregaré tot el nostre catàleg i tot el que hem fet fins ara perquè no hi ha cap motiu perquè sigui distribuït per París i no per Barcelona.»
– Ja saps quants exemplars se'n publicaran?
– No encara, n'estem parlant. Ara tenim alguns exemplars del disc que ens serveixen per fer-ne la promoció i tenim algun concert que ens ha de servir per a poder fer prereserves per poder fer una posada en plaça per als mesos de setembre i octubre. I després esperem poder fer una gira amb la cobla Mil·lenària.»
– És fàcil de gestionar la preparació d'una gira acompanyats d'una cobla?
– «És una mica difícil perquè són molts, però d'un altre costat ells estan molt ben organitzats al si de la cobla. Sempre comuniques amb la mateixa persona i ella s'encarrega de fer el lligam, si no seria infernal. En canvi per tenir una disponibilitat cal esperar tres o quatre dies el temps que tothom respongui.»
– També es podria parlar del rètol dels cartells i del CD?
– «De fet, és una foto del grup original que ens ha influenciat per fer els Primaveras, és la foto de l'època, de la seva carta de visita, on es pot veure el meu avi, que tocava en aquest orquestra. Fins i tot puc dir que només eren músics catalans. El meu avi va arribar amb la Retirada, va guardar totes les seves relacions de músic de Barcelona i quan va formar aquest grup només ell vivia a l'Estat francès, tots els altres eren del Sud i venien cada vegada, és per aquesta raó que eren molt cars i ho van haver de deixar durant els anys seixanta, per culpa dels discjòqueis justament.
»A l'àlbum hi ha setze temes i, per exemple, al concert de la festa del TC en vam interpretar sis o set, no més, és a dir que estem per sota de la meitat del repertori.»