Gràcia rescata el record de la Bruguera

El districte posa en marxa un projecte per recuperar el llegat històric i cultural de la mítica editorial

És una idea que fa temps que s'està gestant però que ara ja es comença a plasmar com a projecte més o menys estructurat. El seu principal objectiu és recuperar un patrimoni cultural que va tenir un arrelament molt profund al barri del Coll però que té el risc de caure en l'oblit: recordar, en resum, que una de les editorials més potents del país no només va tenir les seves instal·lacions en aquest barri sinó que, a més, hi va deixar una petja profunda a nivell social o econòmic.

Nascuda a principis del segle XX com a hereva d'El Gato Negro, de la Bruguera han sorgit noms que ja fan part de l'imaginari col·lectiu del país: Tío Vivo, Pulgarcito o DDT han estat publicacions clau per a la gestació d'un tipus d'humor gràfic, la historieta, que es va traduir amb l'aparició de personatges tan populars com entranyables: Mortadelo y Filemón, Zipi y Zape, Carpanta, Rompetechos, Anacleto o 13 Rue del Percebe, per citar-ne només alguns. A més de ser una editorial absolutament pionera en el seu camp, la Bruguera també va ser una de les primeres indústries culturals de l'Estat. Però un dels seus trets distintius, potser més desconeguts, és la singular vinculació que va establir amb els seus treballadors. «Era una empresa laboralment molt exigent, però alhora molt paternalista, ja que, per exemple, programava moltes activitats culturals i esportives per als seus operaris», comenta Jaume Vidal, periodista i comissari de l'exposició Factoria d'humor Bruguera, que es va fer al CCCB l'any 2005.

Aquesta manera tan poc ortodoxa d'entendre les relacions laborals ha estat un dels factors pels quals l'editorial ha mantingut un veïnatge tan càlid amb el Coll. Per començar, convé aclarir que aquesta vinculació respon al fet que la Bruguera va tenir la seva seu en aquest barri, concretament al carrer Aldea. Justament al mateix indret en què avui dia hi ha el centre cívic del barri. De manera que molts veïns de la zona o bé hi van treballar o bé hi van tenir un lligam comercial molt estret. Per tant, un dels primers reptes d'aquest projecte, i potser un dels més complexos, és contactar amb el màxim nombre de persones que van estar vinculades d'una manera o altra amb l'empresa per crear un fons.

Es tracta de recopilar documentació i materials diversos que puguin tenir sobre l'editorial i que constituirà un arxiu que s'instal·larà al districte de Gràcia. Però hi ha més idees en cartera: a finals de setembre s'obrirà una exposició al centre cívic del Coll amb fotografies i documents que expliquen, justament, quina va ser la relació entre la Bruguera i el barri. És a dir, que versarà sobre el moll de l'os del projecte. A principis d'octubre s'inaugurarà una segona mostra, en aquest cas a la biblioteca Jaume Fuster, que se centrarà més en el tipus d'humor que recollien les seves publicacions. Hi ha una trentena d'originals que són francament difícils de veure i que es poden considerar una de les joies del muntatge. Per complementar aquest exercici de memòria històrica es programaran també uns cicles de conferències que tindran lloc passat l'estiu, i amb vista al curs escolar que ve els alumnes de diversos centres lectius del Coll –Virolai, Mare de Déu del Coll o IES Bosch i Gimpera– faran un treball de recerca que consistirà a entrevistar antics treballadors de l'editorial. Una suma d'iniciatives, en resum, a través de les quals ja s'ha anat aconseguint el que es volia: que el record d'Editorial Bruguera sobrevoli Gràcia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.