Un «Petit indi» arriba avui a Locarno

Locarno és el festival de Marc Recha. En aquesta ciutat de la Suïssa italiana hi ha presentat El cielo sube, la proposta que, inspirada lliurement en L'oceanografia del tedi, d'Eugeni d'Ors, va revelar-lo com a cineasta; L'arbre de les cireres, un bell film sobre el pas del temps rodat a la Vall de Gallinera, i Dies d'agost, el seu viatge erràtic per les terres de l'Ebre a la recerca de l'esperit llibertari del seu amic Ramon Barnils. Mai, però, havia participat en la secció Piazza Grande, que adopta el nom de la immensa plaça de Locarno on es projecten films davant milers de persones. «Aquest és el meu ideal: que pel·lícules amb voluntat autoral puguin disfrutar-se com un cinema popular», comenta Recha, que considera Petit indi una proposta personal i intimista amb la vocació d'arribar al gran públic.

El cineasta defineix la seva nova pel·lícula, que té prevista la seva estrena la pròxima tardor, com una faula sobre la pèrdua de la innocència que experimenta un adolescent entotsolat (interpretat pel debutant Marc Soto) que intenta reunir els diners per costejar l'advocat que pugui treure la seva mare de la presó. Arnau, nom de l'adolescent entorn del qual gira la pel·lícula, habita en una casa del barri de Vallbona, al districte barceloní de Nou Barris, juntament amb la seva germana Sole (Eulàlia Ramon) i el seu germà Sergi, personatge que Eduardo Noriega encarna parlant en català amb una dicció molt treballada i convincent. Un altre membre de la família és l'oncle Ramon, interpretat per Sergi López, que també serà present a Locarno per donar suport a Les derniers jours du monde, film d'Arnaud Larrieu que també es projectarà a la Piazza Grande.

Arnau és un apassionat dels ocells cantaires i ensinistra de manera especial una cadernera amb la qual guanya concursos. A través de l'oncle Ramon, l'adolescent, amb el propòsit de fer diners, s'iniciarà en les apostes de les carreres de gossos. Aquesta línia argumental fa que Recha, que ha rodat la pel·lícula en format Cinemascope amb el propòsit de vindicar la voluntat estètica del cinema, reconstrueixi l'escenari i l'ambient del desaparegut canòdrom de la Meridiana. Però, descobridor de paisatges cinematogràfics, Recha ha volgut filmar sobretot un espai en procés de transformació: el barri de Vallbona, un lloc (amb alguna cosa de no-lloc) on fins fa poc els horts convivien amb els residus urbans. Amb la remodelació urbanística i la construcció de nous pisos de protecció especial, han desaparegut les cases de planta baixa amb horts a la vora del riu Besòs. Petit indi n'ha filmat les últimes mostres, de manera que el cinema s'hi renova com a testimoni d'un món en procés de desaparició.

Marc Recha, que també ha assumit la producció de la pel·lícula, considera Petit indi una proposta que ha de fer de pont entre el cinema intimista que ha realitzat anteriorment (El cielo sube, L'arbre de les cireres, Pau i el seu germà, Les mans buides i Dies d'agost) i el cinema amb vocació popular que, sense renunciar a una empremta personal i a la poètica i el misteri de les imatges, vol abordar amb els seus pròxims projectes. Recha explica que, entre altres, els seus referents són el cinema de Clint Eastwood, de Terrence Malick i de Werner Herzog, però que recentment ha descobert una afinitat amb el cineasta nord-americà d'origen hindú M. Night Schyamalan. «Som de la mateixa generació. Tots dos ens acostem a la quarantena. Com jo, va començar a rodar en Super 8 quan era un adolescent. Com a europeu, potser jo dec estar més influït per una corrent del cinema que passa per Renoir i Rossellini, però hi ha una sensibilitat semblant pel misteri de la naturalesa i la idea comuna de confrontar uns personatges amb un entorn que no és el seu o que se'ls fa estrany. El cas és que m'entusiasmen les seves pel·lícules, que connecten amb el gran públic essent tan personals», argumenta.