Portabella honra Lorca a la Mostra
El cineasta Pere Portabella (Figueres, 1927) ha recuperat els silencis característics i ha apostat pel fetitxisme en el film Mudanza, una cinta que es va presentar ahir al Festival Internacional de Cine de Venècia i que suposa un homenatge al poeta Federico García Lorca. Portabella comentava ahir la necessitat dels autors de combatre «amb els propis fantasmes. Jo sempre tinc tendència al buit i al silenci com a propi so».
El cineasta és a Venècia com a membre del jurat de la secció Orizzonti. La projecció de Mudanza, de només 20 minuts, figura com un dels actes paral·lels de la secció. A la cinta, els objectes adquireixen un contingut simbòlic important. Retrata el trasllat dels mobles de la casa de la Huerta de San Vicente de Granada a un magatzem per, així, deixar espai a l'exposició en el lloc que és avui la Casa-Museo de García Lorca.
La pel·lícula «està carregada de fetitxisme. La aproximació a un autor s'aconsegueix traient la barrera dels objectes. Després els espais s'omplen una altra vegada de simbolisme, amb la teva càrrega emocional, amb la teva experiència personal», explica Portabella.
Tot es converteix en simbolisme en aquesta cinta que reviu la figura de García Lorca (1898-1936) a la Mostra de Venècia: des del retrat del poeta que penjava en una de les parets, fins al piano de cua o un dels llits, passant pels silencis i, sobretot, els sons escassos que s'hi poden sentir. Aquests sons, que precedeixen al gran silenci final, són els de nens i ocells, uns elements que «encaixen bé en la part poètica, directa i apassionada de Lorca».