Un fet excepcional

Que una entitat privada pugui organitzar tota sola un concert tan especial com el que va presentar diumenge Música Antiga de Girona a Lloret és un fet, per desgràcia, excepcional. Es tracta del Club Marina Casinet, lloc de trobada per als lloretencs de soca-rel, que té un molt notable vessant de promoció cultural, tot un orgull per a Lloret, que per a molts és el paradigma de ciutat dedicada al turisme de pocs recursos. El fet que el concert sigui dins l'església parroquial de Lloret, situada enmig d'una de les metròpolis estiuenques de la nostra costa, hi afegeix un plus de gosadia. I si tenim present la prestància d'aquest edifici, simbiosi d'una nau del gòtic final embolcallada per uns afegitons modernistes multicolors, acabarem de comprendre la singularitat d'aquest concert. Entre els assistents, que omplien unes tres quartes parts del temple, hi havia escassament tres turistes, quan a la mateixa hora pels carrers dels voltants no s'hi podia gairebé caminar d'atapeïts que estaven.

Albert Bosch, director de Música Antiga de Girona, va triar per al concert unes quantes peces per a dues veus, soprano i contratenor, amb acompanyament d'instruments d'època. El públic va quedar gratament sorprès en escoltar un tipus de música a la qual no hi està acostumat, malgrat ser música gironina. L'alternança del refinament del Ball del príncep, petites peces per a instruments de corda pinçada, arpa i llaüt, amb les altres cantades amb acompanyament instrumental, va ser un dels èxits del concert. A més el contrast entre les peces del barroc ple, el de Gaz, de començaments del segle XVIII, amb les peces galants del mestre Juncà, del tercer terç del segle, va ser molt aplaudida. La molt depurada tècnica dels cantants va ser corresposta amb llargs i intensos aplaudiments.

És de desitjar que el Club Marina Casinet continuï amb la seva labor singular i meritòria en favor de la música barroca i clàssica dins una ciutat abocada al turisme de sol i platja, amb músics del país, i que continuï renunciant a pagar peatge per artistes de més enllà de les nostres fronteres, com s'estila amb exagerada freqüència en els festivals gironins.