L'Alternativa retrà homenatge al cinema contestatari de Basilio Martín Patino
La documentalista marroquina Dalila Ennadre i l'audiovisual romanès, protagonistes del festival de cinema independent
-
Una imatge de Canciones para después de una guerra (1976), de Basilio Martín Patino; a la dreta, Je voudrais vous raconter (2005), de Dalila Ennadre, i California dreamin' (2007), de Cristian Nemescu. L'ALTERNATIVA / MARIAN HANCIAREC. -
Una imatge de Canciones para después de una guerra (1976), de Basilio Martín Patino; a la dreta, Je voudrais vous raconter (2005), de Dalila Ennadre, i California dreamin' (2007), de Cristian Nemescu. L'ALTERNATIVA / MARIAN HANCIAREC. -
Una imatge de Canciones para después de una guerra (1976), de Basilio Martín Patino; a la dreta, Je voudrais vous raconter (2005), de Dalila Ennadre, i California dreamin' (2007), de Cristian Nemescu. L'ALTERNATIVA / MARIAN HANCIAREC.
Sempre allunyat dels circuits comercials, Basilio Martín Patino (Salamanca, 1930) és considerat el precursor de la crònica social i política contestatària, integrant de l'anomenat Nuevo Cine Español dels anys seixanta. En la seva filmografia hi ha diversos títols realitzats des de la clandestinitat, com ara Nueve cartas a Berta (1966), Canciones para después de una guerra (1976), Queridísimos verdugos (1973) i Caudillo (1973). La retrospectiva de L'Alternativa farà èmfasi en la llibertat i la independència del cineasta, amb la projecció de diversos títols. També hi haurà una taula rodona (19 de novembre) sobre el vessant experimental i el tractament de la imatge en el cinema de Martín Patino, amb la participació de diversos experts, com ara Josep M. Català, Aurora Fernández Polanco i el mateix cineasta.
Una altra retrospectiva posa el focus damunt la nova generació de joves cineastes àrabs, concretament en la realitzadora marroquina Dalila Ennadre (Casablanca, 1966). La majoria dels seus documentals aborden qüestions de gènere: el cinema com a eina de denúncia de situacions socials discriminatòries.
Un bloc important serà el dedicat al cinema romanès, realista, que ha esdevingut crònica d'una situació social i política difícil en aquest país. A banda de les projeccions dels cineastes més representatius, L'Alternativa insisteix en el debat, i hi haurà una altra taula rodona (amb la participació del director Tudor Giurgiu, entre d'altres) en què s'analitzaran les aportacions del cinema romanès abans i després del 1989.
El festival de cinema independent de Barcelona, que aplega cada any entre 25.000 i 30.000 espectadors, ha rebut per a aquesta edició 1.720 títols de 79 països, dels quals se n'han seleccionat 61 (20 menys que l'any passat, amb l'objectiu de facilitar el visionat al públic). «Ens hem convertit en distribuïdors d'aquest cinema; si no existíssim, no es veurien aquestes pel·lícules», afirmen els organitzadors, l'entitat La Fàbrica de Cinema Alternatiu. Quant a l'estructura del festival, enguany com a novetat s'han agrupat tots els curtmetratges en una sola secció. Així, hi haurà tres seccions oficials competitives: llargmetratges de ficció (8 títols), llargmetratges documentals (9 títols) i curtmetratges (44). La dotació dels premis puja a 14.000 euros: 6.500 al millor llargmetratge de ficció, 4.500 al millor documental i 3.000 al millor curt. El CCCB serà l'eix del certamen, que tindrà altres escenaris als cinemes Maldà, FNAC-Triangle, l'Institut Francès i Casa Amèrica Catalunya.
Precisament al vestíbul del CCCB s'hi presenten les propostes més arriscades, en la secció Pantalla Hall. Allà hi haurà les projeccions de Cinema Trans Europe, projecte de col·laboració entre cinc festivals europeus, un dels quals L'Alternativa. També es farà un monogràfic dedicat al realitzador León Siminiani; una mostra del Movil Film Fest (festival de curts fets amb telèfon mòbil), i l'última edició del festival europeu de curtmetratges Betting on Shorts.