Llengua habitual i majoritària pels pèls

Només el 50,9% dels gironins adults diuen que tenen el català com a llengua habitual, segons l'enquesta d'usos lingüístics

Com es pot veure en el gràfic , l'evolució del coneixement del català des del 2003 al 2008 –anys en què es van realitzar les dues enquestes d'usos lingüístics a la població– ha baixat a les comarques gironines tant pel que fa a comprensió com a parla, lectura i escriptura. En tot cas, Bernat Joan va fer ahir una lectura positiva d'aquestes dades, tenint en compte que en el mateix període el percentatge de persones residents a les comarques gironines que han nascut a l'estranger ha passat de l'11,3% al 20,4%. Segons el secretari de Política Lingüística, el català està demostrant una gran capacitat d'incorporació dels nouvinguts, que en aquesta enquesta mostren un alt interès per aprendre la llengua o millorar el seu català. En funció dels resultats de l'enquesta, que demostren que el castellà continua tenint uns índexs de coneixement i ús notablement superiors als del català, Jordi Martinoy va concloure que «es justifiquen una vegada més les mesures per impulsar la llengua menys coneguda, que també és la pròpia del país». Com s'observa en el mapa, les comarques gironines estan gairebé a la cua de l'ús del català com a llengua habitual, només al darrere de l'àmbit metropolità i el Camp de Tarragona.

Millor de pares a fills

L'estudi destaca que, tant a Catalunya com a les comarques gironines, el procés de transmissió lingüística intergeneracional és favorable al català, ja que l'ús del català amb el fill més gran és més alt que amb el pare o la mare. Aquesta diferència és més acusada a les comarques gironines que en el conjunt del país. A més, el 6,5 per cent dels adults amb fills parlen igual català i castellà al fill més gran.

A la caixa, en català

A les comarques gironines l'ús del català és més alt que el de la resta de llengües en tots els àmbits de consum i serveis, com també passa en els àmbits interpersonals (veïns, amistats, companys de feina i d'estudis), amb percentatges sempre superiors als del conjunt de Catalunya. En tot cas, sí es pot apreciar que es parla més català als bancs i caixes, al metge i al petit comerç, que no pas a les grans superfícies comercials, on a més a més la interacció entre el client i qui l'atén és generalment menor.

80.000

El 64,2% del total de persones nascudes a l'estranger de les comarques gironines –més de 80.000 persones– declaren tenir interès a aprendre català o a millorar-ne els coneixements. En el cas de la població en general, de 15 anys o més, aquest percentatge d'interès és d'un 43,9%, molt semblant a la mitjana catalana: 42,2%.

5,7%

Per primera vegada l'àrab apareix a l'estudi com a llengua inicial dels enquestats, amb un percentatge significatiu: un 5,7 per cent, que el situa com a tercera opció destacada, després d'aquells que tenen com a llengua inicial el català (44,7%, gairebé 8 punts per sota que el 2003) i el castellà (37,6%). Altres llengües: 8,6%.

95%

El coneixement del castellà és superior al del català, sobretot pel que fa a l'escriptura, tant a Catalunya com a les comarques gironines. Més del 95% de la població declara entendre i saber parlar, llegir i escriure el castellà. Un bon argument contra els vaticinis apocalíptics de la caverna mediàtica sobre la desaparició del castellà a Catalunya.

28,5%

És el percentatge de gironins que entenen el francès, un tant per cent força superior al 21,3% de catalans que diuen entendre'l. En canvi, els coneixements d'anglès són inferiors aquí respecte a la mitjana nacional: un 29% dels gironins l'entenen i el 24,5% el parlen, contra el 32% i el 26,4%, respectivament, del conjunt del país.

746 entrevistes

L'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població 2008 és la segona edició d'una estadística oficial sobre els usos que les persones residents a Catalunya fan de les diverses llengües presents en el territori. La primera edició de l'enquesta es va realitzar l'any 2003. En aquesta segona edició s'han entrevistat arreu de Catalunya un total de 7.140 persones de 15 anys o més, de les quals 746 a les comarques gironines. Des del 2003 al 2008 ha tingut lloc un canvi sociològic transcendental a la demarcació de Girona: de 68.290 persones nascudes fora de l'Estat espanyol (11,3 per cent de la població total) s'ha passat a 146.112 (20,4 per cent). «L'enquesta del 2003 es va fer amb una metodologia menys rigorosa que aquesta. En aquella enquesta es va trucar només a telèfons fixos, mentre que a la segona també s'ha contactat amb telèfons mòbils. A més, s'ha incorporat com a dada el lloc de naixement i el coneixement d'altres llengües com ara l'occità / aranès», diu Bernat Joan.

Companys de llengua

Pel que fa als usos lingüístics en els àmbits interpersonals i al lloc de treball, a les comarques gironines l'àmbit en què es fa servir més el català és amb els companys d'estudi (66,8%, molt per sobre del 48,7% del conjunt de Catalunya) i, en canvi, on es fa servir més el castellà és amb els companys de feina, àmbit on el percentatge d'ús del català baixa al 48,3%, això sí, també per sobre de la mitjana catalana (33,5%). Amb les amistats i amb els veïns els percentatges d'ús del català a les comarques gironines es mouen al voltant del 50 per cent, mentre que a àmbit català no superen una tercera part dels enquestats. Respecte a la llengua habitual al centre on es treballa, tal com es pot veure en el gràfic , a les comarques gironines el 48,8 per cent de la població ocupada treballa en un centre on el català és la llengua més freqüent; el 24,4 per cent, en un centre on es parla habitualment castellà, i el 22,7 per cent treballa en un lloc on totes dues llengües es fan servir freqüentment.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.