«El dia 18 la bretxa fou oberta
L'alemany P. Zimmermann relata la seva experiència com a oficial de les tropes franceses en el setge de Girona i altres fets a les comarques
«El dia 18 la bretxa fou declarada oberta, i Verdier ordenà l'assalt a la ciutat, i per això tot es posà en moviment el dia 19 al migdia. Es van formar tres columnes d'assalt i dues d'atac. Un regiment italià va ocupar Montjuïc en lloc dels de Berg. El tercer regiment amb 350 homes havia d'amenaçar el portal de França escalant-lo des del barri de Sant Pere. A la bretxa de Santa Llúcia s'hi destinà el general napolità Narcís amb dos batallons de les seves tropes reforçades amb un batalló del segon regiment dels de Berg. La resta, quatre batallons francesos de la divisió de Verdier, dirigits pel coronel de brigada Geither, formaven el centre, dirigits contra Sant Cristòfol. La columna assaltant de l'esquerra, destinada a atacar la caserna dels Alemanys, estava formada per tres batallons dels de Berg, amb 800 homes, sota comandament del coronel Mouff, i a la part exterior de l'ala esquerra hi havia els de Würzburg per tal d'atacar el Calvari. Els gironins esperaven sota un foc terrible els nostres moviments, ben visibles a causa del bon temps.
Nomes començar, el brau capità Moers i l'alferes Gilles foren greument ferits als peus. El coronel Mouff pujà sota un intens foc de fusell i de gran quantitat d'objectes incandescents llançats a través dels blocs de pedra que havien aguantat al mig de la bretxa i arribà a la caserna dels Alemanys, que no era més que un munt de runa de trenta peus d'alçada i pujada costeruda. Arribats al cim de la runa els de Berg foren atacats des dels flancs per dos canons amb bales calibrades, mentre que per l'altre costat un canó repassava des de la ronda de Gironella, així com trets des del Capítol, des del Conestable i del reducte de l'alt vers la bretxa, on es creuaven els efectes fent impossible que reeixissin els intents de la columna del coronel Mouff, de dues hores de durada, d'assentar-se dins el reduït espai dels murs. L'ordre de retirada es convertí en fugida.
A les cinc de la matinada l'assalt a Girona fou totalment repel·lit havent perdut uns 600 homes i havent tingut uns 1.000 ferits. Només els de Berg vam perdre 11 oficials i 250 soldats entre morts i ferits greus. El tinent coronel Von Kladt perdé una cama i morí poc després. El capità Moers i l'alferes Hilgers es mantingueren en el seu lloc, i entre els ferits calgué comptar els capitans Blanchard, Rühle von Lilienstern, Von Blanck, Dewies i els alferes Gilles, Reinhardt, Bender i Lücker. El coronel Mouff fou ferit al pit. Sigui'ns permès d'oferir alguna notícia més sobre aquest home singular. Inicialment caputxí, participà a les campanyes d'Itàlia i d'Egipte, i fou sempre guardonat. Tenia una notable formació científica, en una paraula, un home d'aquells que no se'n troben. Alemany de naixement honrat, era l'honradesa i fidelitat en persona, gairebé adorat pels seus subordinats. Pillatge i maltractaments de civils eren per a ell el crim més gran. Quan patia els maltractaments d'una dona, potser donzella, subministradora de provisions o dona de posició, aleshores castigava fort i severament. Qualsevol dona li era una santa. Quan l'assalt a Girona fou acabat i aparegué a l'ordre del dia el següent comunicat, ‘Soldats: Girona i tots els seus tresors són per a vosaltres, qualsevol que s'hi oposi serà mort, però només quan el darrer dels enemics no visqui, aleshores podreu apropiar-vos de tots els tresors', quan el nostre heroi ho veié s'enrabià i cridà: ‘Sembla que això vagi dirigit a una banda de lladres, que només s'interessa per les propietats dels gironins. Ens hem degradat fins a ser filibusters? Això fan els proclamadors dels drets humans? Són aquests els cristians del s. XIX? Quin fàstic! Mostrarem amb fets que som millors que el que explicaran a la posteritat els nostres comandaments'. I encara hi afegí profèticament: ‘L'assalt no ha estat un èxit, hi ha un Déu que defensarà aquests gironins que tan noblement s'han sacrificat davant d'aquestes monstruositats.' El coronel Mouff era ferit en gairebé tots els atacs perquè la seva valentia el feia avançar massa. En aquest assalt, com ja he dit, va rebre també una ferida, i precisament la darrera: una bala li tocà el pit, va caure i l'autor d'aquestes ratlles, per al qual era un segon pare, juntament amb el sergent Rudolph Kruchen vam tenir la sort de poder-lo dur a lloc segur portant-lo agafat per l'espatlla. Va anar a França, es va fer operar a París i morí en l'operació. Tots els qui el coneixien ho van lamentar, però els del I Regiment en particular, que, considerant-lo com de família, van plorar-lo com el seu pare. Fou substituït pel comandant primer Förch, exgermà franciscà, nascut a l'alta Alsàcia. Parlava un alemany molt dur i si encara és possible, un francès pitjor, amb prou feines sabia escriure, però com a soldat ho era com si ho fos de naixement. Al primer cop de canó es desvetllà de la seva letargia, on semblava estar usualment, i es dirigí amb moltes paraules als alemanys en alemany, als polonesos en polonès, etc. Ho calculava tot, copsava ràpidament si hi havia una ocasió d'actuar i sabia aprofitar-la. El seu afany de legalitat esdevingué proverbial. Més enllà de Studzianka, a la Beresina, fou colpit per dues bales alhora i morí sense patir en braços de l'autor.»
«El dia 18 la bretxa fou declarada oberta, i Verdier ordenà l'assalt a la ciutat, i per això tot es posà en moviment el dia 19 al migdia»
«A les cinc de la matinada l'assalt a Girona fou totalment repel·lit havent perdut uns 600 homes i havent tingut uns 1.000 ferits»
