Lluís Miñarro du a Sant Sebastià un emotiu retrat dels seus pares

Fa nou anys, a propòsit del 65è aniversari del casament dels seus pares, Lluís Miñarro els va voler fer un regal: un retrat pictòric en què el productor posa junt amb el pare, que té a les mans un avió de joguina, i la seva mare, que agafa una nina. Tres setmanes després d'acabar el retrat, el jove pintor que va fer-lo va suïcidar-se. Miñarro, només amb una càmera i una tècnica de so, havia enregistrat el procés de creació del retrat mentre els pares (sobretot la mare, una vital i loquaç dona d'origen andalús que dóna poques entrades al seu home, un català discret que, als 97 anys, just va morir fa tres setmanes) recordaven moments de la seva llarga vida comuna. Però, davant de la mort del pintor, Miñarro (que ha produït films de Recha, Guerín i Albert Serra, entre d'altres) no va tenir ànims per muntar el material, rodat en una sola presa i sense més posada en escena que la relativa al retrat pictòric. Passat el temps, ha decidit presentar el resultat d'aquest doble retrat. Ho ha fet perquè, més enllà del seu valor íntim i familiar, hi ha el testimoni d'una generació que, a l'entorn dels 90 anys, està condemnada a desaparèixer aviat amb la mort dels últims supervivents. Una generació marcada per l'esclat (així ho defineix la mare, que recorda la proclamació com una festa) de la II República, la Guerra Civil, la repressió franquista (el pare Miñarro va ser reclòs en un camp de concentració a Galícia), la desinformació sexual, la separació radical dels rols masculins i femenins, les interminables jornades laborals.

El panorama de la distribució cinematogràfica fa sospitar que Familystrip té poc futur a les sales comercials. És una llàstima. Per això, els festivals tenen sentit més enllà de la seva funció industrial: fan visibles films com aquest, encara que sigui en una secció marginal.

Pel que fa a l'aparador de la secció oficial, ahir es va exhibir Making plans for Lena, un desorientat drama del director francès Christophe Honoré a propòsit del moment incert que viu una dona (Chiara Mastroianni) després de separar-se del seu marit, i un film xinès dirigit per Lu Chuan que vol recrear amb tota la cruesa, però caient en un cert esteticisme de l'horror, els inicis de l'ocupació japonesa de la Xina en entrar l'exèrcit a Nanjing, aleshores capital del país.