Invasió subtil

És balder que afirmi que, desgraciadament, avui en dia és difícil trobar espai físic i temporal per a l'art, o més ben dit, per a la creació artística. L'Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot ha capgirat la truita i s'ha empescat una manera de dur aquest art fora dels espais habituals. Pretén que la creació artística vagi a trobar el consumidor d'art. Ho ha fet amb la proposta Unmetrequadrat, amb què 14 artistes escollits entre 57 faran una creació o intervenció artística en un espai d'un metre quadrat que s'exposarà en aparadors de botigues o en espais públics a l'eix que va des del carrer de Sant Rafael fins a la plaça del Carme. La mostra es podrà veure del 2 al 31 d'octubre. Els visitants tindran un catàleg actiu, que completaran amb les fitxes que aconseguiran als espais on s'instal·laran les intervencions.

Les propostes són molt variades. A Necessito estímuls, Manel Quintana demana l'ajuda als espectadors per refer la seva obra. A More Store, Ana Alvarez Errecalde convida a reflexionar sobre el valor del cos amb un muntatge de vídeo i fotografia de cossos nus de dona. Océane Moussé treballa, a Point de vue, amb imatges de les tres ciutats del projecte 3.0 –Olot, Osca i Tornafuèlha– i en presenta diferents perspectives i interrelacions. A Interruptores, Pacotilla reflexiona a través d'objectes quotidians sobre la ciutat i les històries personals dels ciutadans. Peri Azar ha creat a Chisme un collage hologràfic tridimensional de vuit peces que tracta el tema dels rumors i les tafaneries com a motor del conte. Antoni Campo proposa a De viaje por 1m² un viatge virtual per les tres ciutats del 3.0 a través d'un muntatge fotogràfic.

Per altra banda, Ciscoksl repensa a No culture, no future i a través d'un dibuix de tècnica mixta el lema punk per excel·lència, No future, i reafirma la importància de la cultura individual. A Razas humanas, Quim Domene situa sobre els plànols d'Olot, Osca i Tornafuèlha cromos de diferents ètnies editats per Bruguera als anys 50. Fan referència a les onades migratòries de les últimes dècades.

Carl Hurtin proposa Immeuble mobile, una reflexió sobre la producció de deixalles, la necessitat de triar-les i, en definitiva, sobre el consumisme. L'element artístic que fa servir és un cubell. Marisa Mancilla instal·larà Carta muerta, quinze blocs de cinc-centes pàgines a l'estació d'autobusos. Estan impreses en cinc llengües diferents i conviden a reflexionar a partir de l'acte atroç que s'hi explica. A Nadando entre corrientes, Eduardo Marco presenta diversos retrats al·legòrics sobre l'aigua amb els quals vol interpel·lar l'espectador sobre la relació de l'ésser humà i la natura. Andrea Nacach ha creat, sota el lema de Revólver, una torre de metacrilat coberta amb mil cent imatges fotogràfiques de pel·lícules súper 8 de viatgers arreu del món. Lluís Sabadell proposa a Paisatge una reflexió sobre aquest concepte. I, finalment, François Guilhem Verrier presenta un conte metafísic a Le Temps Presse.