El mag Pou revela els seus trucatges

Fa quatre anys, la periodista Elisabet Cabeza i el crític i historiador del cinema Esteve Riambau van presentar a Sant Sebastià el seu primer treball compartit com a directors: La doble vida del faquir, a propòsit d'una fantasia oriental anomenada Imitando el faquir que el cineasta amateur Felip Sagués va rodar l'any 1937 amb alumnes d'un col·legi d'orfes de Sant Julià de Vilatorta, a prop de Vic. Els nous cineastes van proposar-se descobrir què hi havia al darrere d'Imitando el faquir i, recollint el testimoni dels seus actors supervivents, com va gestar-se aquest film amateur en plena Guerra Civil. En una conversa mantinguda ahir a Sant Sebastià amb els dos directors, Elisabet Cabeza va comentar que Màscares comparteix amb La doble vida del faquir el fet que neix d'una mateixa curiositat per explorar allò que no és evident. En aquest cas es tracta de mostrar la gestació d'una obra teatral i la manera com un actor construeix un personatge. D'aquí, a través de moments relatius a diferents fases dels assajos del muntatge de Su seguro servidor, Orson Welles, de la interiorització del personatge i la memorització del text per part de Josep Maria Pou, de declaracions de l'actor i de converses seves amb el director Calixto Bieito, Màscares mostra a l'espectador un espai i un procés de creació habitualment invisibles. El resultat és una pel·lícula en què un actor revela alguns trucs, però sobretot la preparació rigorosa amb la qual aborda un personatge, que fan possible l'aparició de la màgia en un escenari. Així, doncs, com es col·loca la màscara d'un personatge sense que, per altra banda, el film pretengui treure cap màscara per revelar aspectes personals de l'actor a banda del seu treball.

Màscares, que crea un joc de miralls entre la realitat i la ficció, presenta una estimulant tensió entre la posada en escena del treball quotidià de Josep Maria Pou, sigui a casa seva o als carrers mentre memoritza el text, i l'imprevist que s'esdevé durant els assajos de l'obra. «El quotidià, doncs, es fa artificial i el procés de creació d'un muntatge teatral, per tant d'un artifici dramàtic, permet la irrupció de l'atzar», indica Cabeza. En tot cas, els assajos mostren que la personalitat i l'experiència teatral de Josep Maria Pou el converteixen en un actor difícilment dirigible. En aquest sentit, Esteve Riambau reconeix: «Com es pot dirigir Josep Maria Pou? O com el podia dirigir jo, que, a més, no tenia experiència com a director teatral? En canvi, després d'haver estudiat molt l'obra i la personalitat d'Orson Welles, sé coses que podien ser útils per al muntatge de l'obra. I Josep Maria Pou sabia que jo li serviria de referència per construir el personatge. El cas és que la nostra relació laboral va esdevenir-se d'una manera lògica i productiva. Mentre no canviés l'essència de l'obra, per què Pou no havia de fer-se seu el personatge?»

Màscares, que s'estrenarà el pròxim 2 d'octubre, va presentar-se ahir al festival mentre que una altra pel·lícula catalana, Tres dies amb la família, va rebre el premi Ciutat de Sant Sebastià Film Commission. L'opera prima de Mar Coll, que s'ha programat dins la secció Made in Spain, ha obtingut aquest reconeixement en ser valorada com el film produït aquest any a l'Estat que millor reflecteix els valors socials, culturals i paisatgístics del lloc (Barcelona i Girona) on va rodar-se.