Entre ombres, viatges i textures

La Fundació Vila Casas inaugurarà demà a 2/4 de 8 del vespre la nova temporada d'art dels seus dos espais empordanesos, el Palau Solterra de Torroella de Montgrí, l'espai de fotografia contemporània, i Can Mario de Palafrugell, l'espai d'escultura contemporània. A Can Mario hi coincidiran fins a finals del maig vinent dues exposicions: bona part de l'espai dedicat a mostres temporals està ocupat per 20 anys d'escultures en ferro 1989-2009, una mostra retrospectiva de l'artista José Luis Pascual (Barcelona, 1947), conegut com a director de la galeria KM 7 de Saus-Camallera i amb una trajectòria artística iniciada fa més de quaranta anys. «Sóc dibuixant i pintor i, des de fa vint anys, també una mica escultor. Ja en els anys setanta sempre incloïa alguna escultura en les meves exposicions, peces fetes amb cartró o amb material reciclat, però el 1989 vaig conèixer un serraller molt bo que s'acabava de jubilar, Josep Casals, i que em va descobrir la forja.» I així van començar vint anys de treball amb ferro, que ara han quedat resumits en una àmplia exposició en què Pascual mostra els seus temes recurrents: la dona, per sobre de tot; gossos, bodegons de fruites metàl·liques, i el xiprer que l'artista veu com un arbre nocturn que per a ell «és l'Empordà». L'artista denomina a la seva tècnica «ferroflèxia» perquè primer dibuixa el plànol, després el talla i deforma, sense soldadures, treballant amb una sola peça de ferro. Són fonamentals les ombres i els reflexos que projecten les seves peces, fins al punt que són el punt de partida que primer dibuixa per crear després l'objecte. L'exposició, comissariada com les altres dues per Glòria Bosch, va acompanyada per un catàleg que s'obre amb un text de Maria Lluïsa Borràs, i inclou no només les peces exposades, sinó també una mostra de les escultures de gran format que Pascual té repartides pel món, com ara La rotonda de les mans (2006) de Palafrugell.

L'altra exposició de Can Mario mostra vuit escultures de Leandre Cristòfol (1908-1998) reinterpretades lliurement pel fotògraf Jordi Mas (Lloret de Mar, 1965), amb l'assessorament de Daniel Giralt-Miracle, que l'any passat va comissariar a Lleida una exposició commemorativa del centenari de Cristòfol. Va ser Giralt-Miracle qui va encarregar a Mas aquestes imatges per al catàleg de la mostra. Mas explora les formes i les textures, i ha imprès les fotografies sobre metall per reforçar el diàleg amb les escultures de Cristòfol. I saltant a l'espai fotogràfic del Palau Solterra, José Ramón Bas (Madrid, 1964) hi exposa dues sèries de fotografies que ha manipulat amb textos i dibuixos, Ícaro / Ndar, realitzades respectivament durant dos viatges al Brasil i al Senegal. Aquestes imatges conservades per l'artista de manera artesanal en resina de polièster –com si fossin càpsules d'ambre que protegeixen els seus records– mostren sovint nens («Els nens són sempre més o menys igual a tot arreu») retratats amb càmeres de joguina o fetes amb caixes.