Campanella i Dumont, favorits a la Kontxa

«Los condenados», de Lacuesta, provoca a Sant Sebastià la reflexió sobre la violència revolucionària

En una roda de premsa que va reflectir que Los condenados mena a un debat sobre la legitimitat de l'ús de la violència per defensar un ideal, com ara el de la justícia social pel qual van lluitar els antics guerrillers que protagonitzen el film, Isaki Lacuesta va comentar: «La lluita armada em sembla un dels temes fonamentals del segle XX. He intentat que cada personatge tingui l'oportunitat de defensar el seu punt de vista sobre el tema, de manera que no he volgut imposar el meu perquè cadascú faci la seva reflexió. Però la meva opinió sobre el tema em fa recordar una cosa que va dir Juan Goytisolo: ‘Quan mates algú per defensar una idea, no sempre defenses una idea, però sempre mates algú.'» A Los condenados, dos antics guerrillers d'un país innominat de l'Amèrica Llatina (però que podria identificar-se amb l'Argentina) participen en una excavació a la recerca del cos d'un company desaparegut fa trenta anys. Els efectes del pas del temps, i el sentiment de responsabilitat i el pes d'una antiga culpa, es reflecteixen fonamentalment en el rostre de l'actor argentí Daniel Fanego. «En el seu rostre, hi ha les empremtes de tota una vida consumida amb el pes del passat, mentre que en el rostre de Barbara Lenni, que interpreta la filla del desaparegut, s'hi reflecteix una vida que encara s'ha de fer», va apuntar Lacuesta a propòsit de les capes temporals i les diferències generacionals d'un film que, com és propi del cinema del director gironí, destaca per la manera de filmar els cossos.

A part de Los condenados, la competitiva va cloure ahir amb Vinc de Busan, un film nord-coreà de Jeon-Soon In en què contrasta la sobrietat de la posada en escena amb un tremendisme dramàtic a propòsit d'una adolescent que vol recuperar el fill que va deixar en adopció. Tot i que havia circulat que podia ser un dels films destacats de la secció oficial, aquesta continua tenint dos grans títols molt diferents: El misterio de sus ojos, de Juan José Campanella, i sobretot Hadewijch, amb el qual Bruno Dumont s'atreveix a rodar l'experiència mística d'una jove parisenca en el món contemporani.

Una edició de directors

Si la 57 edició del festival de Sant Sebastià ha destacat per alguna cosa és pel fet que, a propòsit de films projectats fora de competició i presentats com a «perles» provinents d'altres festivals, ha aconseguit l'assistència de diversos directors rellevants del cinema contemporani. És així que, entre altres, hi han presentat les seves noves pel·lícules Quentin Tarantino, Ang Lee, Jim Jarmusch, Johnnie To, Bahman Ghobadi, Jacques Audiard i Rachid Bouchareb, que hi ha dut recentment London River, en què la gran Blenda Blethyn busca la seva filla desapareguda després dels atemptats al metro de Londres el juliol del 2005.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.