Calia reivindicar l'escola d'humor Bruguera i alhora s'imposava la necessitat d'escodrinyar les petjades dels seus il·lustres alumnes, de Carpanta a les germanes Gilda; de Mortadelo a Súper López, en la cultura actual: en el cinema, el teatre i la televisió d'avui. Missió complerta. Els comissaris de l'exposició del CCCB, Jaume Vidal –cap de cultura d'El Punt– i Carles Santamaria, ho van demostrar i així van obrir un camí que altres estudiosos del còmic han anat desbrossant en els darrers anys. Vidal i Santamaria tampoc han donat per conclosa la seva tesi i ara reincideixen amb dues noves exposicions a Gràcia: L'humor a la Bruguera, que reuneix 44 originals a la biblioteca Jaume Fuster, i Del Coll al món, un homenatge a l'editorial Bruguera en el millor dels llocs possibles: el Centre Cívic del Coll, un edifici que havia albergat la rotativa d'un imperi editorial que en els seus moments de màxim esplendor, a final dels seixanta, va donar feina a 1.500 treballadors.

Tal com deia ahir Jaume Vidal unes hores abans de la inauguració de l'exposició de la biblioteca Jaume Fuster –la del Centre Cívic del Coll s'inaugura avui, i totes dues es podran visitar fins al 8 de desembre–, durant molts anys, massa, el patrimoni de la Bruguera, el nom popular amb què els treballadors coneixien l'empresa, s'ha «amagat» i ha costat fer entendre que les peripècies del reporter Tribulete, Anacleto i Doña Urraca han marcat l'humor espanyol des de la dècada dels quaranta fins ara. «L'Editorial Bruguera va tancar [el 1986, any en què el seu fons, arxius i capçaleres van ser adquirits per Ediciones B, del Grupo Zeta], però la seva manera d'entendre i fer humor perviu», sentencia Carles Santamaria.

No és un acte de nostàlgia, doncs, visitar l'exposició L'humor a la Bruguera, en què a través dels originals es fa una dissecció de les diverses tipologies de personatges: professionals maldestres com ara el grum Sacarino i Pepe Gotera i Otilio; famílies en conflicte constant, com la de Zipi i Zape i la Cebolleta, etc.

Potser sí que serà més difícil esquivar la nostàlgia en la visita de la mostra Del Coll al món, que se submergeix fins al fons en la Bruguera com a indústria cultural i revela que, a part de ser una empresa exigent, va ser capdavantera en serveis socials per als empleats: disposava de menjadors econòmics i de servei mèdic amb una ambulància per a les emergències i, a més, organitzava sortides lúdiques i culturals.