Esquena, muscle i espatla espatleta i espatló

La nostra llengua disposa dels substantius esquena, muscle i espatla, tres noms completament diferents, no únicament per la seua morfologia o el seu origen etimològic, sinó també pel seu significat. Les definicions són les següents:

Esquena 1. Part posterior del tronc dels éssers humans i dels altres animals quadrumans (ximpanzés, goril·les, etc.), fins a la cintura pelviana. 2. Part superior del cos dels mamífers no quadrumans, des del coll a les anques. 3. Part dorsal d'altres animals.

Muscle Part superior i lateral del tronc dels éssers humans i dels altres animals quadrumans, situada a cada costat del coll, en la zona a on naix el braç, i que inclou l'articulació escapulohumeral així com els músculs, la pell i els pèls que la recobreixen. (Els animals no quadrumans no tenen muscles).

Espatla 1. Zona de l'esquena dels éssers humans i dels altres animals quadrumans immediatament posterior als muscles. 2. En els mamífers quadrúpedes que sacrifiquem per a aprofitar-ne la carn, part superior de les extremitats de davant a on aquestes s'unixen al cos.

Hem de tindre molt clar que la paraula espatla, referida als éssers humans, no equival en absolut a esquena. Tampoc equival a part superior de l'esquena. L'espatla és, únicament, la zona de l'esquena immediatament posterior als muscles i, per consegüent, podem parlar de l'espatla dreta i de l'espatla esquerra -perquè en tenim dues- i de les espatles, en plural, si ens referim a totes dues alhora. Antigament, el vocable espatla s'usava amb el mateix significat que muscle, però no s'ha usat mai amb el significat d'esquena. Usar el mot espatla amb el significat d'esquena és un castellanisme empobridor i inadmissible que hem d'evitar a tota costa.

Lamentablement, a voltes, els que haurien de donar llum donen fum i així, en el Diccionari Valencià, editat conjuntament per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Generalitat Valenciana i Editorial Bromera, en l'entrada espatla podem llegir la definició següent: «Esquena, especialment la part alta de l'esquena». Aquesta definició és completament errònia, en primer lloc perquè, com ja he dit, l'espatla no és l'esquena, i en segon lloc perquè l'espatla no és en absolut la part alta de l'esquena. Les espatles, la dreta i l'esquerra, estan en la part alta de l'esquena, això sí, però tota la part alta de l'esquena no s'anomena espatla, en singular. La zona de la part alta de l'esquena que està exactament a continuació del clatell no és ni espatla dreta ni espatla esquerra, és, simplement, esquena. Espere que quan l'Acadèmia Valenciana de la Llengua elabore el seu diccionari, esmene errades com aquesta, tan grosses i tan lamentables, que falsegen les coses i desconcerten els usuaris de la llengua.

Els valencians emprem també els diminutius espatleta i espatló amb el significat següent:

Espatleta o espatló Carn que recobrix l'os de l'espatla dels animals que sacrifiquem per a aprofitar-ne la carn.

La paraula espatleta, amb el significat definit, és d'ús habitual en el parlar tradicional d'Alcoi. Podem parlar d'anar a la carnisseria a comprar una espatleta de corderet o una espatleta de cabritet, però també podem parlar de les espatletes d'un conill que hem sacrificat a casa. La paraula espatló té, en el parlar tradicional del Camp d'Elx, exactament el mateix significat.

Cal aclarir que la paraula espatla i els seus diminutius espatleta i espatló, s'han de pronunciar geminant la el.

La grafia espatlla reflectix la pronúncia palatal lateral sonora geminada pròpia d'algunes zones no valencianes del nostre domini lingüístic. Els valencians no palatalitzem mai el dígraf -tl. Les grafies amb -tll són tan normatives com les grafies amb -tl, però els valencians hem d'emprar, preferentment, les grafies que reflectixen la nostra manera de pronunciar.

Actualment, per desgràcia nostra, les denominacions de carnisseria espatleta i espatló estan desapareixent desplaçades per la paraula castellana equivalent «paletilla». Si ens fixem, veurem de seguida que «paletilla» és un diminutiu de paleta i que paleta s'assembla sospitosament a espatleta. Forasters vindran que de casa ens trauran.