Natali presenta un film que recorda els perills de la investigació científica
La nord-americana Jac Schaeffer duu al festival de Sitges una divertida comèdia romàntica
Adrian Brody i Sarah Polley interpreten a Splice una parella de científics que creen una mena d'espècie híbrida (la criatura s'assembla inicialment a un penis que adquirirà forma humana, però té les brànquies dels peixos i també desplegarà una mena d'ales que tant l'acosta als insectes com a les aus) que, suposadament, servirà per a la curació de tota mena de malalties humanes. La criatura, però, desenvoluparà unes capacitats agressives fins arribar a manifestar-se com un monstre depredador amb desig sexual inclòs. Dins d'una tradició que prové dels films de sèrie B dels anys cinquanta, que avisaven dels perills de la investigació científica, la parella s'obsessionarà amb la seva creació, la qual, adquirint el film un aire moralista, substitueix els fills que no han tingut per dedicar-se a la ciència posada al servei de la indústria farmacèutica, el gran monstre real.
El film de Vincenzo Natali, que avui farà una classe magistral a Sitges sobre la seva concepció del món fantàstic, va presentar-se ahir a concurs, on també s'ha projectat Metropia, una atractiva producció escandinava dirigida pel suec Tarik Saleh, que ha passat a la ficció després de fer un documental interessant sobre el Che Guevara. Realitzada amb una innovadora tècnica de fotomuntatge animat, que dota el film de potència visual, la trama gira en relació amb el poder d'una altra empresa que, volent exercir un control orwellià en un hipotètic món futur, unifica tots els metros d'Europa. En un diferent registre al costat de la lleugeresa, la nord-americana Jac Schaeffer va presentar a la secció oficial una comèdia romàntica prou divertida, Timer, que especula amb la idea que en un altre hipotètic món futur idèntic a l'actual, els humans poden saber quina és la seva parella perfecta a través d'una polsera que, a més, anuncia el moment en què hi haurà la trobada amb la parella amb la qual està garantida l'avinença (i potser la felicitat) per a la resta de la vida. Passa que, un cop l'amor està assegurat, hi ha una emoció que es perd.
La guerra com a addicció
The Hurt Locker, que el festival de Sitges ha recuperat fora de concurs per a aquesta edició un any després de ser presentada a la Mostra de Venècia sense que hagi trobat distribuïdor a l'Estat espanyol, mostra les accions d'uns soldats nord-americans en un lloc que pot identificar-se amb l'Iraq. El territori és presentat com un camp minat (atacs suïcides, cadàvers amb bombes, explosius de fabricació domèstica) que han de desactivar els soldats. No hi ha un plantejament polític (a la manera, posem per cas, de la crítica implacable de Brian de Palma a Redacted) en la pel·lícula de Kathryn Bigelow, una cineasta d'acció que observa la guerra com una experiència masculina que, vivint-hi la intensitat del perill, pot resultar addictiva a través del personatge d'un desactivador de bombes que, un cop torna a casa seva, només pensa a marxar de l'àmbit domèstic. És així que el protagonista de The Hurt Locker sembla destinat a Morir amb les botes posades, per esmentar el film clàssic de Raoul Walsh en què Errol Flynn donava feliçment una coça al balancí abans d'anar al camp de batalla on havia de morir.
Criteris diferents entre ministeri i Generalitat
efeEl Ministeri de Cultura i la Generalitat van exhibir ahir les seves diferències en relació amb la legislació sobre el sector cinematogràfic en un acte que va tenir lloc a Sitges i davant d'un auditori integrat majoritàriament per productors.
El director general de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Visuals (ICAA), Ignasi Guardans, va insistir que l'ordre ministerial que prepara el seu departament és «un desenvolupament d'una llei existent que ja fixa uns criteris d'ajudes i uns barems» i va reconèixer que «els ajuts públics són només una part» del que es pot fer per fomentar el sector. Guardans va assegurar que «les subvencions públiques mai no corregiran la situació de dificultat que generen en el sector els problemes de crèdit». Sense especificar terminis concrets d'aprovació, va dir que «l'ordre ministerial està al forn, és a dir, en procés d'elaboració d'acord amb totes les al·legacions rebudes». Adreçant-se als escèptics, Guardans va comentar que «el text actual ja poc té a veure amb el que es va fer conèixer el juny».
El director de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) de la Generalitat, Antoni Lladó, va revelar que «ja s'ha iniciat el tràmit legal de la nova llei catalana del cinema», que entrarà al govern en les pròximes setmanes. Aquesta tramitació legal també implica diversos organismes oficials catalans com ara l'Institut Català de la Dona, el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), el Consell de la Cultura i de les Arts (CONCA) i el Departament d'Economia i Finances, que hauran d'elaborar els seus informes pertinents. Lladó creu que «si el govern aprova aviat el text, la nova llei podria estar al parlament el desembre», i admet que la seva aprovació estarà sotmesa a «incerteses polítiques i al calendari, encara que esperem que s'aprovi dins d'aquesta legislatura».
Un dels eixos del projecte de llei catalana és el manteniment d'un sistema cinematogràfic específic que preservi la cultura pròpia catalana i que es concreta en un sistema de quotes de doblatge. «No ens pronunciarem sobre la llei catalana del cinema, almenys fins que surti del parlament, va dir Guardans en relació amb aquesta qüestió, si bé va asseverar categòricament que «des de l'Estat no ajudarem al doblatge». En un to críptic, Guardans va recordar que la llei vigent recull en un dels seus articles la possibilitat que té el director de l'ICAA d'instruir un expedient administratiu perquè ho resolgui Competència «si nota que es distorsiona la competència». Tot i així, va afegir que no té pensat fer ús d'aquesta via, que qualifica de «bomba nuclear subterrània».