L'Espai 13 es capbussa en el silenci

Una negra nit del mes de març, Mayte Vieta va sortir del port de Blanes amb una barca de pesca de calamars amb una missió, no impossible, però sí difícil d'assolir. Començava una aventura a la recerca de coneixement. A alta mar, ella i una model es van llançar dins l'aigua –Vieta, amb un neoprè; la model, completament nua– per fer un reportatge fotogràfic. Feia un fred que pelava, la mar estava picada..., no, no seria una aventura fàcil, però el mar és un hàbitat que Vieta coneix a la perfecció.

Capbussades durant hores dins l'aigua gèlida, artista i musa van viure uns instants de silenci irrepetibles. Les imatges que van sortir d'aquella experiència tan radical, marcades per la negror absoluta del fons del mar, són els cossos de Llum que ara llueixen sota el paraigua del nou cicle de l'Espai 13. És una instal·lació en forma de tríptic fotogràfic en què es veu una dona despullada desafiant les profunditats marines amb unes postures «poètiques i dramàtiques al mateix temps». A voltes sembla que pateix, a voltes que somia, a voltes que cau d'un fosc precipici... Hi regna el silenci.

La llum i l'aigua són, sens dubte, dos elements molt importants en l'obra d'aquesta artista ja bregada, tot i que encara molt jove i amb camp per córrer. La llum i l'aigua, i també el dolor, el somni, la fragilitat... i el silenci, el concepte entorn del qual gira la programació d'aquest any de l'Espai 13.

Com a antídot per fer front a la grandiloqüència de certes pràctiques artística tan en voga els darrers temps, i sobretot per desafiar una societat tan verbalment incontinent com l'actual, l'Espai 13 s'alia aquesta temporada amb el silenci. I ho fa amb la complicitat del comissari Tres, artista que ha desplegat en el seu treball una reflexió del silenci com un concepte que va molt més enllà de l'absència de sons i sorolls i dels aspectes més negatius que porten incorporats: la soledat o la incomunicació.

Des d'ara i fins al setembre de l'any que ve, l'Espai 13 serà un contenidor de silencis. Quan tanqui l'exposició de Mayte Vieta (el 8 de desembre), serà el torn del mexicà Mario García Torres, puntal de l'art conceptual actual. Al març agafarà el relleu Tom Kotik, d'origen txec, un músic que té una banda de rock dur i que, com a artista sonor, treballa sense so. Ja al maig, la belga Sophie Whettnall –que va fer una estada al centre Hangar– associarà silenci amb violència en un treball en vídeo. I de juliol a setembre, Sirous Namazi, d'origen iranià, revelarà que rere les seves fotografies aparentment negres hi ha alguna cosa oculta.