Carreté deixa, per «desgast», el càrrec de director general del Patrimoni Cultural

«Fa molts anys que treballo a l'administració pública, fent molta feina, i ara em plantejo un canvi de ritme», afirmava ahir Josep Maria Carreté, director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat des de l'abril de 2006, quan s'hi va incorporar a petició de l'aleshores conseller de Cultura, Ferran Mascarell.

Carreté va manifestar que se sentia «molt satisfet» de la feina duta a terme en aquests tres anys i mig en la direcció general, però també va reconèixer el «desgast important» que li ha suposat. «Estic content perquè en tots els àmbits del patrimoni cultural s'ha fet molta feina i és normal que, quan toques el moll de l'os, hi hagi una contestació dels afectats, però a hores d'ara hi ha molt bona comunió amb tots els sectors.» Carreté es refereix, sobretot, a dos dels temes més punxeguts que ha hagut d'afrontar en aquests període: el pla de museus i el pla integral d'arqueologia de Catalunya, que, juntament amb el programa de promoció del patrimoni romànic, el pla d'arxius comarcals i el pla estratègic del patrimoni immoble, que ara s'està acabant d'enllestir, esdevenen els puntals de la direcció general. «Els objectius que ens havíem marcat ja estan molt avançats», apuntava ahir Carreté, que confessava: «Fa temps que tenia ganes de plegar, però no abans de tenir-ho tot enllestit.» De fet, ja fa quasi un any que havia manifestat a l'actual conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, la seva voluntat de ser rellevat en el càrrec, però aquest li hauria demanat de mantenir-s'hi encara uns mesos fins a tenir embastats alguns d'aquests grans projectes. «Ara, d'acord amb el conseller, és el millor moment per deixar-ho.»

Josep Maria Carreté plegarà com a director general a finals d'aquest mes i, després de prendre's un respir, a final d'any s'incorporarà al sector privat, ja que «hi ha en perspectiva una nova feina a fora de l'administració pública» que, de moment, no vol revelar. «És un canvi d'etapa en l'àmbit laboral», apunta Josep M. Carreté, que, malgrat tot, no descarta tornar a l'empresa pública.