El Festival de Sitges, cap al rècord de públic i de recaptació

Fins ahir s'havien venut 51.000 entrades

Àngel Sala, director del Festival de Sitges, va afirmar en l'acte de presentació de l'edició actual que la crisi no afecta la producció del cinema fantàstic. Hi va afegir que, en tot cas, no hi ha crisi pel que fa al talent. Amb una programació tan extensa i variada com la d'aquest festival, pot considerar-se que la producció no sempre és al servei del talent, però, al capdavall, això és una evidència a banda de la crisi. El cas és que, tenint present que la crisi econòmica no és un dels factors que allunyen la gent de les sales, sinó al contrari, aquesta cronista té la sensació que, en vint anys d'assistència al festival, mai no havia vist tants d'espectadors (amb gustos tan diversos com els que possibilita la programació del festival) com aquest any. Però no només és una sensació perquè hi ha xifres objectives que, en una trobada amb la premsa, ahir va aportar Sala: si l'any passat es van vendre 41.000 entrades, aquest any ja se n'han venut 51.000. Si l'any passat es van recaptar 281.000 euros, aquest any ja hi ha un calaix de 383.000. I encara falten quatre dies, comptant la marató de dilluns, només oberta al públic. Pel que fa al diumenge, pràcticament estan exhaurides les localitats de totes les sessions. El Festival de Sitges (on ahir van arribar a la secció oficial una acurada revisió del personatge de Dorian Gray a càrrec d'Oliver Parker, i les al·lucinacions de Gaspar Noé a Enter the void) és una proposta caòtica que funciona.

El pare astronauta

Quin preu ha de pagar un home que ha fet possible el seu somni? En el cas de l'astronauta Michael E. López-Alegría, el preu és passar molt de temps allunyat de la família, de manera que, durant els sis mesos en què va participar en una missió a l'Estació Espacial Internacional que dóna voltes a la Terra a 400 km de distància, només va poder exercir de pare comunicant-se amb el seu fill a través del sistema de videoconferència. D'aquesta manera va resumir Manuel Huerga el tema de Son & Moon. Diario de un astronauta, un documental que s'acosta a la quotidianitat d'un astronauta a través de les imatges enregistrades per les càmeres situades dins de l'estació espacial: gravitar a l'espai, menjar, dormir, comunicar-se amb l'exterior i treballar. Però, quin és el seu treball? No se'n parla al documental. No seria sobrer saber-ho.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.