Sitges esdevé «el país dels zombis» a la recta final del festival

Els premis es concediran demà i dilluns hi haurà sessions maratonianes

Hi ha qui observa que s'està produint una confusió entre zombis (producte de pràctiques de vudú, com es fa present en la mítica Jo vaig caminar amb un zombi, que va rodar Jacques Tourner l'any 1943 amb una dimensió poètica, inquietant i fascinadora estranyament repetida) i els morts vivents. Sigui una cosa o una altra, després de deu dies de festival amb quatre o cinc pel·lícules diàries repartides entre les diverses seccions oficials, els periodistes i molts espectadors del festival podríem haver assistit, ahir, a la Sitges Zombie Walk (una fórmula que s'ha repetit després de l'èxit obtingut en l'edició de l'any passat) sense necessitat de maquillatge. En tot cas, el cansament va sentir-se més ahir, en una jornada que no va ser particularment gloriosa i que va començar amb Zombieland (s'estrenarà el desembre a l'Estat espanyol amb el títol de Bienvenidos a Zombieland), una aproximació als zombis en clau de comèdia bèstia en què, mentre una plaga de zombis castiga els EUA, quatre supervivents travessen el país comptant amb la col·laboració de Woody Harrelson, que no tem ni els morts ni els vius. Aquest film no aporta res de nou al «país cinematogràfic dels zombis».

Ahir també va arribar la francesa La horde, codirigida per Yannick Dahan i Benjamin Rocher. La pel·lícula té més pretensions que Zombieland, de manera que el grup d'humans enfrontats als zombis semblen configurats amb la voluntat de representar la diversitat sociològica de la França, però els seus procediments són igualment rutinaris o, en tot cas, imiten barroerament Tarantino pel que fa a algunes escenes de violència (aquella manera de disparar obsessivament un cos) i a la presència d'un personatge femení fort que busca venjar-se fins al final. George A. Romera hi continua tenint més coses a dir, a propòsit d'un subgènere del qual, a partir de La nit dels morts vivents (1968), és una figura clau, que ha visitat de manera recurrent, oferint claus de lectura política. Presentada abans a Venècia, Survival of the dead té com a escenari una illa on dos vells renoven una rivalitat antiga (a la manera dels enfrontaments entre els patriarques dels westerns) mantenint posicions antagòniques sobre la manera d'enfrontar-se als zombis.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.