La Guerra Civil, des de l'òptica de Hollywood

Oriol Porta analitza a «Hollywood contra Franco» la influència política en els films sobre el conflicte bèl·lic espanyol

«Estic més orgullós d'haver participat en la Guerra Civil Espanyola que de qualsevol altra cosa que hagi fet al llarg dels meus vuitanta anys.» La frase és d'Alvah Bessie (1905-1985), un idealista nord-americà que va deixar la família per anar a lluitar per la República espanyola. S'hi va estar un any, va ser al front de l'Ebre. No només va atresorar l'experiència personal, sinó que, de retorn al seu país, no va abandonar mai la lluita en el seu treball com a escriptor i guionista. La història d'Alvah Bessie esdevé fil conductor d'un relat dels fets explicat a gran escala. Al llarg de 91 minuts, Oriol Porta (Lleida, 1959) mostra com la Guerra Civil es va convertir en un fenomen cinematogràfic a Hollywood, fins al punt que més de 50 títols hi fan referència.

La no-intervenció dels Estats Units, com tampoc de les democràcies europees, en la guerra espanyola, abandonant la República a la seva sort, va provocar un gran desencís en ambients artístics hollywoodians, en què es van organitzar campanyes de suport i fins i tot es van pagar ambulàncies per al bàndol republicà. Un dels aspectes troncals del film és la denúncia de com va evolucionar el discurs cinematogràfic en funció del context polític. Els anys quaranta, hi havia un sentiment clarament prorepublicà, i els guionistes van aprofitar aquest idealisme romàntic en les seves produccions. El Rick de Casablanca (1942) havia lluitat en la Guerra Civil, encara que la censura espanyola es van canviar els diàlegs (en el doblatge) en què el personatge que interpretava Humphrey Bogart admetia el seu suport als republicans. For whom the bell tolls (1943) aprofitava l'èxit de la novel·la d'Ernest Hemingway. Altres films d'aquesta època són El pardal caigut (1943) i Confidential agent (1945). Tal com érem (1973), amb Barbra Streisand, recuperaria més tard el missatge de suport a l'Espanya republicana.

L'antifeixisme dels primers anys per la influència de la Segona Guerra Mundial i la lluita contra Hitler es transforma més tard, sobretot arran del mccarthysme i del pacte entre Eisenhower i Franco per instal·lar bases nord-americanes en territori espanyol. És l'època de la cacera de bruixes i els brigadistes nord-americans que havien estat en la Guerra Civil van esdevenir sospitosos de col·laborar amb comunistes. Alvah Bessie va ser un dels 10 de Hollywood, grup de guionistes i directors que van ser víctimes de la febre anticomunista. Tots ells havien donat suport a la República espanyola. Bessie es va negar a declarar davant del Comitè d'Activitats Antiamericanes i va passar gairebé un any a la presó.

«Ara es parla molt de memòria històrica, i aquesta pel·lícula era una assignatura pendent que teníem», explica Romà Gubern, historiador del cinema. Ell és un dels entrevistats que donen cos a la pel·lícula amb els seus comentaris, juntament amb l'actriu Susan Sarandon, els guionistes Arthur Laurents i Walter Bernstein, l'escriptor Patrick McGilligan, i Moe Fishman (1915-2007), que va ser president de l'Associació de Veterans de la Brigada Abraham Lincoln. També té un paper important en el documental Dan Bessie, fill del personatge central, que ahir va ser a Barcelona en la presentació del film. Es va mostrar feliç d'haver-hi participat, i va subratllar l'aportació a la memòria històrica d'Oriol Porta a Hollywood contra Franco. «És la meva opera prima com a director, i la més complicada que a un novell li pot caure», indica Porta, que ha hagut de superar en nou anys moltes vicissituds. A banda del rastreig d'arxius i els viatges per a les entrevistes, assenyala que el més carregós ha estat obtenir els permisos per als clips de les pel·lícules reproduïdes. «Era un projecte molt ambiciós per a una productora petita com és Àrea de Televisió», indica. Porta condueix la narració fins al retorn d'Alvah Bessie a l'Estat per col·laborar en el film España otra vez (1969), de Jaime Camino. No es va estar de visitar Corbera d'Ebre, on va rememorar la guerra. «Ell tenia un passaport de la República espanyola i no entenia que la gent hagués acceptat la monarquia en morir el dictador», diu Gubern. El film, però, a més de revisar els fets històrics contraposa l'espectador amb la crua realitat d'avui. «És un film polític, no volia un final complaent sinó combatiu, que lliga el missatge de Bessie amb els conflictes actuals», diu el director.

Vint-i-dues còpies

Les dificultats del documental de casa nostra per arribar a les sales comercials és evident. Tot i així, Hollywood contra Franco s'escampa amb 22 còpies. Deu són en format de 35 mm i es podran veure a diferents ciutats catalanes com Barcelona (cinemes Aribau en català, Icària en castellà), Girona (on es preestrena dijous), Lleida o Terrassa, i també de la resta de l'Estat, com Madrid i Sevilla. També hi haurà una dotzena de còpies en el circuit català de cinema digital, en DVD. La pel·lícula s'estrena divendres després del seu pas per diferents festivals. Ha rebut el premi al millor documental en el New York Independent International Film & Video Festival, i el segon premi en la secció Tiempo de Historia del festival Seminci de Valladolid.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.