Un estudi d'Estelle Irizarry –professora emèrita de literatura hispànica a la Universitat de Georgetown, als EUA– conclou que el descobridor d'Amèrica va créixer sota els dominis de la Corona d'Aragó i la seva llengua materna era... el català. A partir d'una anàlisi exhaustiva de les cartes que Colom va escriure amb la seva pròpia mà, Irizarri assegura que el castellà de l'almirall era «incorrecte» i que la seva llengua materna, tenint en compte la manera amb què construeix les frases i l'ús de la gramàtica, bé podria ser «el català de l'època». «No s'expressava correctament en cap llengua escrita. El seu espanyol era notòriament incorrecte, però a la vegada era eficient, poètic i eloqüent», assenyalava l'autora al diari britànic The Daily Telegraph. A The DNA of the writings of Columbus (l'ADN dels escrits de Colom), la professora nord-americana, autora d'una trentena de llibres de crítica literària, compara el sistema d'escriptura del navegant amb manuscrits procedents de Galícia, Castella i Gènova, entre altres procedències.

La d'Irizarry s'afegeix a les cada vegada més poderoses teories sobre la catalanitat de l'Almirall, a bastament exposades en un reportatge al setmanari Presència coincidint amb el cinc-centè aniversari de la mort del navegant. El peruà Luis Ulloa ja manifestava fa vuitanta anys la seva convicció que Colom parlava català, desenvolupada en estudis posteriors per autors com Caius Parellada, Josep Maria Castellnou i Nito Verdera. Fa uns anys, el professor de la Universitat Pompeu Fabra Lluís de Yzaguirre va aplicar als textos originals castellans de Colom –els únics que es conserven– un programa informàtic pensat expressament per detectar errors de lèxic en textos escrits i determinar, fins on es pugui, quina és la llengua materna de l'autor. En el cas de Colom, el seu veredicte va ser clar: parlava i pensava en català.