Billy Wilder torna a la pantalla gran en un cicle de set dels seus millors films a la sala Truffaut de Girona
«Sunset Boulevard» o «Primera plana», entre les que s'hi podran veure
El cicle que va començar ahir a la sala Truffaut consta de set pel·lícules rodades entre el 1944 i el 1974 que mostren les diverses versions d'un cineasta que es va caracteritzar, justament, per no encasellar-se en cap gènere que no fos el seu propi estil, marcat per uns guions memorables –en va signar una seixantena–, amb uns diàlegs brillants, i una direcció àgil i intel·ligent, amb una tria i direcció d'actors sempre òptima, que va fer triomfar les seves pel·lícules tant a les taquilles com davant de les exigències de la crítica.
Al Truffaut es podrà veure, cada dilluns en sessió de tarda i nit fins al 30 de novembre, una mostra exhaustiva del millor cinema de Wilder. Després de la sessió inaugural ahir amb Double Indemnity –més coneguda aquí amb el nom de Perdición–, es projectarà la mítica Sunset Boulevard, en el seu moment rebatejada amb el nom de El crepúsculo de los dioses, un títol ajustat al paper d'una Gloria Swanson que interpreta la seva pròpia decadència i la del cinema mut que l'havia fet cèlebre.
El cicle –que s'ha programat arran d'un concurs de propostes a través de Facebook guanyat per David Ruiz– també inclou una bona dosi d'un dels actors fetitxe d'aquest director, Jack Lemmon, amb tres dels seus papers més recordats, a la comèdia Some like it hot –coneguda per aquests verals, primer, amb el títol de Con faldas y a lo loco i, després, amb el de Ningú no és perfecte–; en el melodrama àcid L'apartament, i en la no menys memorable Primera plana, fent parella amb Walter Matthau, un dels altres grans noms de l'univers wilderià. Cinema negre, comèdia i drama, diàlegs i seqüències inoblidables del Hollywood daurat.
k
Un «déu», set Oscar
El cineasta espanyol Fernando Trueba va recuperar a finals del segle passat la memòria de l'aleshores jubiladíssim cineasta amb aquell famós «no crec en Déu, crec en Billy Wilder», pronunciat en la cerimònia dels Oscar, una cerimònia que per a Wilder durant molt temps era una rutina triomfal: Va estar nominat en vint-i-una ocasions i va guanyar el premi set vegades, dels quals dos com a director i tres com a guionista. Nascut amb el nom de Samuel Wilder el 1906, en una ciutat avui polonesa de l'aleshores imperi austrohongarès, el periodista i guionista jueu va haver d'emigrar des de Berlín als Estats Units per fugir de Hitler i acabar fent una de les carreres més brillants i recordades de la història de Hollywood, on va morir l'any 2002.
Torna la Salander
La segona part de la trilogia cinematogràfica sorgida del gran èxit editorial del suec Stieg Larsson, amb les novel·les protagonitzades per la inclassificable Lisbeth Salander, arriba aquest divendres a les pantalles gironines, amb l'estrena, als Ocine, de la producció sueca Millenium 2. La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina. El mateix divendres, a la sessió de les deu de la nit, es farà l'estrena oficial del film a Girona amb un col·loqui posterior en el qual participaran l'editora de Columna Ester Pujol, el crític de cinema Josep Mir i el llibreter Guillem Terribas, que moderarà l'acte. L'entrada a aquesta sessió es podrà obtenir amb descompte especial amb el carnet de les biblioteques municipals, del club d'actors del Museu del Cinema i de la Llibreria 22. La projecció i el col·loqui posterior es faran a la sala 3 dels Ocine.
Documental a Palestina
Checkpoint rock, cançons des de Palestina, documental dirigit per Fermín Muguruza i realitzat per Javier Corcuera, sobre la música i els músics de Palestina, es projecta fins dijous al Cinemes Albéniz-Plaça, a la plaça Jordi de Sant Jordi de la ciutat de Girona. Els rapers de Dam, que a Catalunya es van poder escoltar en directe durant les festes de la Mercè a Barcelona, i altres intèrprets, com ara Marcel Califa, Amal Murkus, Safaa Arapiyat, Muthana Sa'ban, Shadi al Assi, Sabreen, Ayman PR, Le Trio Joubran i Habib al Deek, professor i virtuós del llaüt, canten la vida del seu poble i els versos del considerat poeta més universal de Palestina, Mahmoud Darwish. El documental és un recorregut per diferents poblacions, i també per diversos punts de control d'accés a Palestina, que mostra la situació d'aquest poble a través de la seva música.