La faena del matalafer: fer i desfer

En el capítol del programa d'humor Socarrats que Canal 9 va emetre dimarts 16 de setembre del 2008, el personatge anomenat Ferran conta l'acudit següent: mostra un matalaf de plàstic inflable d'aquells que s'usen en les piscines i un got ple d'aigua, pregunta en què s'assemblen les dues coses i ell mateix respon «açò (assenyalant el matalaf de plàstic) és un matalasset i açò (assenyalant el got ple d'aigua) mata la set. Molt gracioset, però la veritat és que no hi ha pràcticament cap valencià que diga matalasset, diem matalafet.

Tots els valencians, amb poquíssimes excepcions, diem matalaf. Aquesta «f» final, en alguns llocs es pronuncia «p», però en el derivats, com ara matalafet o matalafer, tots pronunciem la «f»de manera clara i inconfusible.

La variant formal matalàs (i els seus derivats) és la que s'usa a Catalunya i tant eixa forma com matalaf són normatives. El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans les arreplega totes dues, encara que matalàs —la variant formal pròpia de Catalunya— apareix com a forma principal i matalaf —la que emprem tots els valencians— remet a matalàs. Però en els diccionaris valencians —Diccionari Valencià (editat conjuntament per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Generalitat Valenciana i Editorial Bromera), Diccionari general de Francesc Ferrer Pastor, diccionari del SALT3 i Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua— la forma principal és matalaf, que no és només l'única que diem els valencians, sinó que, a més, és l'etimològica i la que usaven els nostres clàssics.

Els diccionaris valencians arrepleguen també la forma matalàs i això ho fan per respecte a la unitat de la llengua. Però que acceptem la unitat de la llengua no implica que hagem de renunciar a les paraules i expressions que ens hem passat de pares a fills durant un bon grapat de segles.

La nostra televisió autonòmica té l'obligació de fomentar les nostres formes pròpies i no d'altres que, a la immensa majoria de valencians, ens són totalment alienes. Els valencians tenim una dita molt antiga i molt coneguda: «la faena del matalafer: fer i desfer». No sé si els responsables de Canal 9 deuen voler que d'ara en avant diguem «la faena del matalasser: ser i desser».

Una altra cosa bastant sorprenent que he observat en el valencià de Canal 9 és que usen sistemàticament ronyó en lloc de renyó. Aquest vocable té dues variants formals: renyó —que és la que usem els valencians— i ronyó —que és la que majoritàriament s'usa a Catalunya i Mallorca, malgrat que a l'oest de Catalunya i a l'est de Mallorca també fan servir renyó—. La forma renyó, que és l'etimològica i la que empraven els nostres clàssics —i així ho trobem, per exemple, en l'Espill de les dones de Jaume Roig, en El procés de les olives de Jaume Gassull i en el Salm XXV de la traducció dels Salms feta per Joan Roís de Corella—, es pronuncia de tres maneres diferents, segons llocs: renyó, ranyó (com pronunciar tarròs en lloc de terròs o sancer en lloc de sencer) i rinyó (com pronunciar gineral en lloc de general o ginoll en lloc de genoll). La variant formal ronyó s'ha originat per una assimilació vocàlica regressiva (com els que diuen xocotet en lloc de xicotet, jonoll en lloc de genoll o moló en lloc de meló).

Segons l'Atles del domini lingüístic català de Joan Veny i Lídia Pons la variant ronyó només es diu, en terres valencianes, en les poblacions de Tàrbena i l'Alqueria de la Comtessa. Si la immensa majoria dels valencians diem renyó —i també renyonada, renyonera, desrenyonar-se, etc.—, no puc entendre quin interés tenen els responsables de Canal 9 en embotir-nos a la força la forma ronyó. ¿Què volen, que els teleespectadors pensem que parlem malament, que el nostre valencià heretat per tradició oral és un valencià incorrecte? ¿Tenen interés en fer-nos perdre l' autoestima?

No estaria gens malament que la nostra televisió autonòmica fera cas de les recomanacions de la normativa lingüística que emana de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que és l'únic ens que, a la Comunitat Valenciana, té capacitat per a elaborar una normativa per a la nostra llengua, tal com està especificat de manera molt clara en el nostre Estatut d'Autonomia, que és una llei orgànica de l'Estat espanyol i, per consegüent, de compliment obligat, sobretot per a un organisme que pertany a l'administració pública, com és el cas de Radiotelevisió Valenciana.

Si els responsables de la nostra televisió pública tenen tant d'interés que els valencians sentim paraules, expressions i construccions pròpies del català oriental, en lloc d'embotir-nos-les d'amagat, a la mèu-mèu, en els programes de producció pròpia, més valdria que compraren a TV3 els doblatges tan acurats que fan de les pel·lícules i que ens les passaren en català oriental directament, en lloc de fer-ho en castellà, que és el que fan sempre. Per a sentir pel·lícules en castellà no ens cal haver de suportar la despesa enorme que representa la televisió autonòmica. Ja tenim moltes cadenes de televisió que passen en castellà les mateixes pel·lícules que Canal 9. Per a veure pel·lícules en castellà no ens cal Canal 9 per a res.

Sobre tot açò, els responsables de la Radiotelevisió Valenciana, considere que haurien de meditar bona cosa. Espere i confie que ho facen.