Petit Indi, títol de la nova pel·lícula de Marc Recha que es correspon amb el nom de la cadernera preferida de l'adolescent Arnau, arriba avui al Cinema Truffaut, de Girona, uns dies després de ser projectada a la secció oficial del Festival de Valladolid. La sessió, oberta als subscriptors d'El Punt i que també té el suport de Vilaweb, precedeix la preestrena de demà a Barcelona i l'estrena a l'Estat espanyol que tindrà lloc divendres, dia en què es reprendran les projeccions al Truffaut d'aquesta pel·lícula que, rodada al barri barceloní de Vallbona (al districte de Nou Barris, al costat del riu Besòs) mostrant-ne el procés de transformació, narra l'entrada en el món dels adults d'un adolescent solitari que, mentre vol aconseguir diners per pagar un advocat que pugui treure la seva mare de la presó, es relaciona amb ocells cantaires i una guineu ferida que té un paper fonamental en aquesta faula sobre la pèrdua de la innocència. Abans, Petit Indi va presentar-se a principi d'agost a la Piazza Grande del Festival de Locarno, va programar-se al London Film Festival i s'ha exhibit en alguna ciutat de l'Estat francès, com ara Tolosa, d'on Recha, que també és productor del film, va tornar especialment content.
–«A Tolosa hi va venir gent del món dels anarquistes catalans. Una dona molt gran, filla d'exiliats amb els quals va instal·lar-se a París quan era petita, em va abraçar al final de la pel·lícula dient-me que sóc un dels seus. A part d'això, vaig sentir que la pel·lícula agradava i que, com ha passat en altres projeccions, la gent sobretot al·lucinava amb la relació del nen amb els animals i amb el món de les penyes ocellaires. Com que el coproductor de la pel·lícula és francès, anem projectant Petit Indi a diverses ciutats de França per promoure el film abans que s'hi estreni d'aquí uns mesos.»
–De moment, ara s'estrena a l'Estat espanyol.
–«Tinc confiança en com la pel·lícula es pot rebre a Catalunya. Per això hem procurat que s'estreni de manera simultània a les ciutats catalanes més importants. Petit Indi és una faula universal, però mostra un barri que viu una transformació que no és aliena a la del país. Fins fa poc, Vallbona era una terra de ningú on les cases d'una sola planta (com aquella on viuen els germans Arcs del film) havien sortit com els bolets, i els horts, al costat del rec Comtal, convivien amb les deixalles urbanes. Les cases d'una sola planta, aixecades de la nit al dia pels que considero una mena d'equivalents als colons de l'Oest americà, s'han enderrocat per construir-hi habitatges de protecció oficial. Vallbona s'està urbanitzant i no dic que això no millori les condicions de vida, però hi ha tot un món que desapareix mentre, damunt seu, hi apareixen les vies del tren d'alta velocitat.»
–Li he sentit dir que, un any després del rodatge, Vallbona és diferent de com es mostra a Petit Indi.
–
«M'hi vaig passejar no fa gaire i puc dir que la pel·lícula reflecteix un món que ja no hi és. En fi, crec que el cinema, o almenys tal com jo l'entenc i el faig, ha de reflectir les transformacions de la realitat i que a la vegada pot ser un testimoni, una manera de conversar, de mons que desapareixen.»
–També pot ser una manera de reconstruir mons que han desaparegut. Ho dic en relació amb el canòdrom de la Meridiana.
–«Crec que vam aconseguir reconstruir aquest món de manera creïble. En part es deu al fet que, a través d'anuncis al diari, vam reunir part dels seus habitants: els treballadors i els que hi apostaven.»
–L'oncle Ramon introdueix Arnau en el món de les apostes.
–«Quin personatge, aquest de l'oncle Ramon! I que bé m'ho vaig passar amb en Sergi López!»
–Si l'oncle Ramon passa diners a la Sole [Eulàlia Ramon], deu ser perquè la mare és a la presó per alguna cosa que també l'embolicava a ell.
–«A la pel·lícula no es diu res de manera explícita, però convida a especular sobre moltes coses.»
–La Sole és l'ànima de la casa...
–«Si no ho és ella.... no pot esperar-se gaire res de bo d'en Sergi [Eduardo Noriega], l'altre germà de l'Arnau.»
–Tota una troballa, la de Marc Soto.
–«Sí, n'estic molt content. I era molt important fer-ho perquè la pel·lícula gira a l'entorn del seu punt de vista. Ell sempre hi és.»
–Una cosa: què ho fa que també hagi assumit la producció del film?
–«D'això, si vols, en parlàrem d'aquí un temps.... En tot cas, és una manera de complicar-se la vida, però també de viure més intensament la creació d'una pel·lícula.»
