Les companyies de teatre es col·lapsen

Ciatre augura la desaparició d'un model característic de Catalunya si no es reacciona davant la inèrcia de la crisi

La vintena de companyies de Ciatre van fer 2.165 representacions de 65 espectacles el 2008. Es calcula que aquestes funcions van tenir més d'1,2 milions d'espectadors. Pel 2009, segons una enquesta ràpida de membres de l'entitat, el nombre de funcions caurà entre un 25% i un 30%. I ja veuen que les xifres només poden empitjorar el 2010. Amb aquest panorama, es farà impossible la supervivència d'un model, el de les companyies de teatre catalanes, que ha significat un tret identificador de la resta d'Europa, gaires anys més. Un altre problema detectat és el retard en el cobrament de les funcions. Alguna companyia deia que se li devien un 70% de les actuacions d'aquest any. Pepa Plana, per la seva banda, es preguntava com podia generar un espectacle nou si, fins ara, amb el que es recollia de funcions es finançava l'espectacle següent. Anna Rosa Cisquella, fundadora de Dagoll Dagom i presidenta de Ciatre, calcula que les companyies catalanes tenen unes 1.500 persones vinculades laboralment. «Som com les empreses que subministren a la Seat, si aquesta tanca, nosaltres també. Si els ajuntaments retallen les programacions, nosaltres no hi tenim res a fer.»

El sistema no funciona, tothom ho reconeix. Per Ciatre, hi ha diverses accions clau: «Que el mercat de proximitat no es redueixi a la mínima expressió»; que Generalitat i Ajuntaments donin suport a les creacions per fer uns treballs exportables. També hi ha una labor per als programadors municipals, ja que s'han de fer coresponsables de la supervivència de les companyies.

Daniel Martínez, president de Focus(la productora que més actuacions ven als teatres de Catalunya), insistia en la gestió mixta dels teatres municipals. Per l'empresari, les productores han d'assumir un risc cedint part del caixet a canvi d'un percentatge de taquillatge. D'aquesta manera, es treballarà per guanyar el màxim de rendibilitat social, procurant vendre totes les entrades de taquilla. Però Jordi Millan, de La Cubana, adverteix que els preus polítics que es posen en molts teatres municipals fan impossible cobrir el cost de la funció. Per Cisquella, aquesta idea valdria per a sales de gran aforament i com una mesura complementària, «no per rebaixar altra vegada els caixets». També és un problema la política d'alguns ajuntaments de despreocupar-se de les ocupacions (tot el que es recapta va a parar a les arques municipals).

Cultura està oberta a parlar-ne. El 12 de novembre es farà una reunió. També ha garantit per aquest estiu el Come & See, l'aparador de les companyies per vendre's a l'Estat i a l'estranger, un cop comprovat que el mercat a les altres comunitats també s'ha tancat per les polítiques de protecció de les companyies de cada territori.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.